Resultats de la cerca

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776

El 1935 debutà com a cantant de cabaret i quatre anys després inicià una brillant carrera teatral Del 1941 al 1975 interpretà en el cinema papers ben diversos Alguns films en què ha sobresortit són Les diabòliques 1954, de HGClouzot, La tête contre les murs 1959 de GFranju i L’armée des ombres 1969 de JPMelville, entre altres

El 1934 féu el seu debut teatral amb la companyia Old Vic i fou considerat un dels millors intèrprets de Shakespeare De la seva carrera cinematogràfica, entre d’altres, es destaquen els següents films The Lady Vanishes 1938, Confidential Report 1954, M Arkadin 1955, The Loneliness of the Distance Runner 1962 i The Go-Between 1971

Format a Estocolm, hi debutà el 1960 en el paper de Sparafucile, de Rigoletto Inicià aviat una brillant carrera internacional que el dugué a cantar a Bayreuth, a Salzburg i als principals teatres d’Europa i d’Amèrica Interpretà òpera russa i fou director artístic del festival d’òpera de Savonlinna Finlàndia des del 1973 Enregistrà nombrosos discs

Anà a París el 1905, on entrà en contacte amb el grup de Montparnasse Amb SMacdonald-Wright creà el sincronisme, moviment abstracte amb connotacions amb l’orfisme D’aquest moment, el més important de la seva carrera, és la Sincronia en verd 1913 El 1946 tornà als EUA, on conreà la pintura figurativa de tema bíblic

De ben jove anà a Itàlia, on desenvolupà tota la seva carrera La pintura, de gènere i religiosa principalment, el revela com un rigorós seguidor de Caravaggio Cal destacar-ne La taverna i El judici de Salomó Musée du Louvre, El tafur Staatliche Kunstsammlungen, Dresden i Sant Joan Evangelista al desert Galleria Borghese, Roma, entre altres

Ha desenvolupat la major part de la seva carrera a la cilindrada de 125 cc Debutà al Campionat del Món de Motociclisme el 2003, i des de llavors ha obtingut tres victòries a grans premis i divuit podis Les dues millors temporades han estat la 2006 i la 2009, en què es classificà en la cinquena posició del Mundial

De formació pictòrica, inicià la seva carrera amb Otoshiana ‘El parany’, 1962, Sunna no Onna ‘La dona de sorra’, 1964, Tanin no kao ‘El rostre d’un altre’, 1966, etc, interrompuda pel fracàs econòmic de Summer soldiers 1972 El 1984 realitzà un documental sobre l’obra d’Antoni Gaudí Posteriorment dirigí Rikyu 1989 i Basara-The Princess Goh 1992

Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914

Començà la seva carrera com a escriptor, periodista i crític cinematogràfic El 1968 es donà a conèixer internacionalment amb La primera carga al machete, fresc històric estèticament expressionista, al qual seguiren Los días del agua 1971, Ustedes tienen la palabra 1973, La tierra y el cielo 1977 i Una mujer, un hombre, una ciudad 1978 i Gallego 1987