Resultats de la cerca

Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona

Jugà amb el FC Barcelona 1907-11 Jugava de mig volant i disputà 78 partits Guanyà una Copa d’Espanya 1910, la primera en la història del club, tres Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Fou secretari de la junta directiva del club entre el novembre del 1908 i el desembre del 1909, amb Vicenç Reig de president

Pivot Jugà al Club Balonmano Granollers quan l’equip vallesà guanyà la primera edició de la Recopa 1976, el primer títol continental d’un club adscrit a la Federació Espanyola i el primer partit d’handbol televisat en directe per Televisió Espanyola Posteriorment fitxà pel FC Barcelona 1979-81 procedent del Calpisa alacantí 1977-79 Fou internacional absolut amb Espanya una vegada

Actuà amb l’equip reserva del FC Barcelona els anys vint i amb el primer equip blaugrana la temporada 1925-26 Jugava d’extrem dret i fou l’autor d’un dels tres gols del Barcelona en la final de Copa d’Espanya 1926 que el conjunt barcelonista guanyà a l’Atlético de Madrid Aquella temporada també es proclamà campió de Catalunya

Extrem esquerre, fitxà pel FC Barcelona l’estiu del 1967 procedent del Badajoz Al final de la temporada 1967-68 fou cedit al Comtal Tornà al primer equip i al desembre del 1968 fou cedit al Celta, amb el qual ascendí a primera divisió i després fou traspassat Amb el Barça disputà 32 partits i marcà 12 gols Fou campió de Copa 1968

Després d’haver jugat al KK Zadar croat, l’any 1992 fitxà per l’Stefanel de Trieste, amb el qual guanyà el seu primer títol de Lliga el 1995, quan el club s’havia traslladat a Milà Més tard jugà dues temporades al Real Madrid, que guanyà la Copa Saporta el 1997, i a partir del 1998 ho feu en el Panathinaikós grec, equip amb el qual conquerí tres títols de Lliga consecutius 1999, 2000, 2001 i dos cops l’Eurolliga 2000, 2002 Parallelament, es consolidà com un dels jugadors indiscutibles de la selecció de Iugoslàvia, amb la qual guanyà dues vegades el Campionat del Món 1988, 2002 i en tres…

Debutà professionalment al CSKA de Sofia, equip amb el qual del 1986 al 1990 guanyà tres Lligues i tres Copes Aquest any fitxà pel FC Barcelona , que l’any 1995 el traspassà al Parma italià El 1996 tornà a fitxar pel club català, on jugà fins la temporada 1997-98 La mateixa temporada 1997-98 jugà al CSKA de Sofia i a l’Al-Nasr de l’Aràbia Saudita i, posteriorment, fitxà pel Kashiwa Reysol del Japó 1998-99 i pels equips nord-americans Chicago Fire 2000-02 i DC United 2003 Davanter agressiu, el seu joc es basava en la potència i la velocitat Durant les sis temporades que jugà amb…

S'inicià en les categories infantils i juvenils del Real Sporting de Gijón, i l’any 2000 debutà en el primer equip, en el qual jugà tres temporades 2000-03 La temporada següent passà al Saragossa, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 L’any 2005 fitxà pel València, amb el qual obtingué la Copa del Rei la temporada 2007-08 La temporada 2010-11 s’incorporà al primer equip del Futbol Club Barcelona dirigit per Josep Guardiola i Sala en fou titular i guanyà la Lliga 2011, 2013, la Lliga de Campions 2011, la Copa del Rei 2012, el Mundial de clubs 2011 i la…

Migcampista, s’inicià com a professional el 1978 en el primer equip del Colònia El 1980 fitxà pel FC Barcelona, equip del qual es convertí en líder i capità i on aconseguí una Recopa d’Europa 1982, el Campionat de Lliga 1985, tres Copes del Rei 1981, 1983 i 1988, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1984 Després de passar una temporada inactiu 1986-87 per desavinences amb el president Josep Lluís Núñez, reaparegué en la següent 1987-88 En total disputà 295 partits amb el FC Barcelona i marcà 106 gols El 1988 fitxà pel Real Madrid, amb el qual…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…