Resultats de la cerca

A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016,…

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

Integrant d’una família molt vinculada a l’atletisme a través del seu pare, Miquel Vélez Blasco, entrenador al CAR de Sant Cugat i director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i del seu germà Miquel S’inicià al Futbol Club Barcelona, i a dotze anys passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat Guanyà la medalla de bronze en el Mundial juvenil 2005 En categoria absoluta, guanyà tres Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2009, 2010, 2011 i en pista coberta 2005, 2008, 2009 També assolí dos títols de campió d’Espanya, un a l’aire lliure 2010 i un en pista coberta…

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, fou cedit a l’Horta i posteriorment jugà al Comtal 1956-59, filial del Barça, que acabava d’ascendir a primera, tot i que en algunes ocasions jugà amb el primer equip Fou cedit a l’Osasuna la temporada 1960-61 i la següent retornà al Barça, on va romandre dues temporades 1961-63 com a tercer porter Després marxà a l’Elx 1963-65 i al Pontevedra 1965-70, els dos de primera divisió La temporada 1970-71 jugà amb el Sant Andreu, a segona, i després es retirà Amb el Barça fou campió de Lliga i de Copa de Fires 1960, i de…

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i…

Defensa iniciada al FS Alheña la temporada 2000-01, posteriorment jugà al FS Sant Cugat i a l’AAVV Can Clos La temporada 2004-05 fitxà pel FS Gironella a la divisió d’honor Desenvolupà el seu millor joc al FSF Castelldefels, on jugà cinc temporades 2005-10 Guanyà dues Copes de Catalunya 2008, 2010 i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor les temporades 2005-06 i 2008-09 La temporada 2010-11 fitxà per l’AE Penya Esplugues a la divisió de plata i acabà la temporada al FS Rubí, a la divisió d’honor, on juga des d’aleshores Amb la selecció catalana, des de la temporada 2004-05,…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans…

Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d…

Al principi de la dècada dels setanta entrà com a directiu del Club Ciclista Rubí, cofundat pel seu pare, Joan Arbós i Panyella, i en fou president fins el 1986 Fou president de la Federació Catalana de Ciclisme 1986-99, període en el qual també assumí tasques de directiu primer i vicepresident de la Federació Espanyola de Ciclisme Impulsà el ciclisme de base i de pista i el 1988 creà la categoria ciclosport i organitzà els primers Campionats d’Espanya de la categoria Els anys 1989 i 1990 fou president del Comitè Olímpic Català Collaborà en l’organització de les…

Collabora en molts dels projectes del seu germà, Ferran Adrià , alhora que ha desenvolupat una trajectòria pròpia Especialitzat en rebosteria, després d’un període amb el seu germà a El Bulli 1985-97 s’establí pel seu compte Entre altres projectes, el 2010 creà elBarri, un concepte global que inclou diversos restaurants, i el 2011 obrí a Barcelona els restaurants Tickets i 41º el qual tancà el 2014, que l’any 2013 obtingueren cadascun una estrella Michelin Posteriorment obrí els restaurants Pakta 2013 i Enigma 2017, també guardonats amb estrelles Michelin el 2014 i el 2017,…