Resultats de la cerca

Treballà per a Carles V de França 1368, que retratà en una bíblia de la Haia El 1373, essent pintor del comte d’Armanyac, pintà a Catalunya un retaule, que deixà inacabat, cosa que motivà que Pere III demanés al comte el seu empresonament Feu els cartons de la tapisseria de l’Apocalipsi d’Angers 1376-1400

És el creador d’un tipus d’escultura elaborada amb formes barroques i centrada en la figura humana Cenotafi 1957, David i Goliat 1959, L’home 1963, L’home traspassant la porta 1966, L’agonia de la mare 1969, Escena còmica de la vida moderna 1976, Louise Labé 1981, A la salut de la revolució 1988, Aviador 1993 i Edat de les conclusions 1998 com a pintor collaborà en la decoració de l’església de Mont-rouge, a París 1947-48

Fou un gran anatomista, en obres com L’escorxat 1766 o la Diana 1781 collecció Caloustre Gulbenkian, Lisboa i també en el seus retrats, essencialment de la burgesia intellectual del seu temps, que tenen una elegància perfecta i clàssica Cal esmentar-ne els busts de Diderot 1771, Sophie Arnould 1775, Louise i Alexandre Brongniart 1777, Franklin 1778, Buffon 1783, Mme Houdon 1787, Voltaire 1788, tots al Louvre, i el Voltaire assegut de la Comédie-Française

Centrat en un correcte nu femení de contorns nebulosos, esdevingué un banderer —passiu— de l’Alsàcia perduda per França el 1871 El seu estudi de París fou convertit en el museu del seu nom

Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851

Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’honors oficials…

Fou capità de granaders en temps de Napoleó III era, però, d’idees republicanes Amb les seves poesies obtingué nombrosos premis Conreà la poesia bucòlica, eròtica i política Solferinoko itsua ‘El cec de Solferino’ Escriví Piarres Adame, novelleta inacabada

Filibuster i governador de Santo Domingo 1691, durant la guerra de Successió espanyola 1701-15 lluità a favor de Felip V El 1714 establí el blocatge marítim de Barcelona, però es negà a bombardejar la població civil, i cooperà en el bescanvi de presoners

Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat

Convertit en un personatge gairebé mític, dominà amb la seva personalitat quasi tota la seva època Començà a treballar a París, al Boulevard du Crime i al Théâtre des Funambules, i féu una gran creació de Pierrot