Resultats de la cerca

Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí  i redactor en cap de Catalunya Social  1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè

Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la Universitat de València 1781-1801, publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales 1786 i Silabario metódico 1803

Inicià els seus estudis amb el mestre de capella Manuel Blanch, i de molt jove tocava l’orgue barroc de l’església de Santa Maria de Mataró, ensenyat pel músic Jaume Isern El 1881 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Josep, a Barcelona Estudià, segurament, amb Frigola a la capella de música de la Mercè de Barcelona, on exercí de segon mestre, i acabà succeint Frigola el 1895 Dirigí diferents grups corals, entre els quals la Capella Catalana, fundada l’any 1900 amb uns 110 cantants, amb la qual interpretà ambiciosos programes amb obres de C Franck, J Haydn o H Berlioz fins que el…

Establert a Mataró, collaborà a la revista Galanies , i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, etc Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a Tele-estel Pòstumament, hom publicà Visions mataronines 1995

Fou director d' El Mercantil Valenciano i publicà nombroses obres sobre temes jurídics i històrics El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas 1878, La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa 1876, Los regímenes penitenciarios 1880 i Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894

Treballà en la construcció de la primera línia fèrria del país, entre Barcelona i Mataró 1848, i en la seva prolongació fins a Girona i posteriorment fins a Cervera de la Marenda Construí el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo

Residí a Cuba 1842-49 Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit a Wad-Ras, el 1860 Ascendit a general 1863, s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’uní a la revolució del 1868 Capità general de Cuba 1873-74, collaborà a Madrid a restaurar els Borbó, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII 1874-75 Tornà a ésser capità general de Cuba 1875-76, i de Filipines 1883-85, i fou novament ministre de la guerra en 1885-86

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…