Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
objecte de Herbig-Haro
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa que es troba sovint prop d’estels joves tipus T-Tauri.
Un objecte de Herbig-Haro s’origina quan el material expulsat a altes velocitats i en forma de jet per un estel jove topa amb una concentració de gasos interestellars i fa que aquesta brilli Al llarg dels anys un objecte de Herbig-Haro va canviant lleugerament de forma, mida i brillantor Els seus descobridors foren George Herbig i Guillermo Haro durant la dècada del 1940
Venanci Oliveres i Carbonell
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina
Carme Parreño i Gibert
Teatre
Actriu.
Filla d’un militar aragonès, a quatre anys anà a residir a Barcelona Debutà en teatre el 1876 i el 1880 es presentà al Romea com a dama jove Es féu cèlebre amb obres de Pitarra i altres autors catalans Fou la primera Marta de Terra baixa en català Tortosa, 1897 i actuà en l’estrena d' El nuvi , de Feliu i Codina 1908
Beatriu Anna Ruiz
Cristianisme
Religiosa mística augustiniana.
Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
José Bonifacio de Andrada e Silva
Història
Polític brasiler.
De jove es traslladà a Portugal, on esdevingué secretari vitalici de l’Academia das Ciências de Lisboa 1812 De nou al seu país, es distingí en l’organització del Brasil els anys anteriors de la independència Pere I el nomenà ministre 1821-23 i, bé que l’obligà a emigrar a França 1823-29, en abdicar 1831 el designà tutor del seu fill, Pere II
Ricardo García López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic andalús, dit K-Hito.
De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca
Bartomeu Conill
Cristianisme
Medicina
Abat de Poblet i metge.
Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat el 1437, continuà atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet li foren atribuïdes guaricions miraculoses Feu edificar la capella de Sant Jordi 1443 Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir
Honori III
Cristianisme
Nom que adoptà Cencio Savelli en esdevenir papa (1216-27).
Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans
Margalida Tomàs i Vidal
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Llicenciada 1972 en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És autora de Marià Aguiló 1984 i La trajectòria intellectual de Maria Antònia Salvà 1991 Ha tingut cura de les obres Obra poètica de Ramon Picó i Campamar 1983, Discursos i parlaments de Ramon Picó i Campamar 1985, Obra en prosa de Marià Aguiló 1988 i La Jove Catalunya antologia 1992 Fou coordinadora de la revista Randa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina