Resultats de la cerca

Fill de Francisco José Orellana, dirigí els diaris barcelonins Diario Mercantil i Diario del Comercio Escriví una Historia popular de la marina de guerra española 1886

Marina Ginestà a la terrassa de l'Hotel Colom, després de la rendició dels revoltats que s'hi havien atrinxerat juliol de 1936 / Fotografia de Juan Guzmán

Situat a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma —en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni— el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament de s XX per a l’exportació de panses —especialment vers Anglaterra—, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca S'ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme A més de nombrosos hotels, disposa d’unes 6 000 places en…

Formà part de la rectoria de moriscs de Favara 1574

Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602 formà part de la rectoria de Favara 1574 Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia

Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana

Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a la Duana de…

Era un antic lloc de moriscs que el 1563 tenia 22 focs Al s XVI fou segregat de la parròquia del Castell de Guadalest i erigit en parròquia independent, amb jurisdicció sobre els llocs de l’Abdet i Florent Ja es trobava despoblat al s XVIII

La zona fital, equivalent a la zona litoral, s’acaba allà on desapareixen aquestes algues, a uns 200 m de fondària, on comença la zona afital o profunda