Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
glòria
Música
Himne litúrgic, anomenat també ’himne angèlic’ i ’doxologia major'.
El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se…
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es…
Ennio Quirino Visconti
Filosofia
Arqueologia
Arqueòleg i humanista italià.
Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783-98 Cònsol de…
Béja
Ciutat
Capital de la wilāya
de Béja, Tunísia.
Centre d’una regió agrícola blat, té refineria de sucre Antiga vila tunisenca identificada amb la colònia romana Vacca , a partir del s XI fou un actiu centre comercial dels àrabs
Gausa
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre).
És un antiquíssim nucli de població, probablement una villa romana, i fou un nucli de poblament morisc La font de Gausa rega una part de la partida Té una petita capella
Frígia
Història
Antiga regió occidental de l’Àsia Menor que constituí el rerepaís de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jònia, Mísia, Lídia i Cària).
Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi
Príap
Mitologia
Divinitat grega, símbol de l’instint sexual i de la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.
Considerat com a fill de Dionís i d’Afrodita, el seu culte, originari probablement de la Tròade, es difongué per l’Hellespont i per Itàlia a l’època hellenística i romana
Libúrnia
Història
Antic nom del territori de la costa adriàtica oriental.
Els seus habitants, els liburns, formaren part de la civilització romana i, en la província de Dalmàcia, constituïren un nucli important per a la romanització de la Illíria i les províncies danubianes
Ateneu de Roma
Institució fundada per l’emperador Adrià vers el 135, prop del fòrum, per a la promoció de les lletres.
Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al segle V
Adrià II
Cristianisme
Papa (867-872).
Convocà el concili IV de Constantinoble , VIII ecumènic 869-870, que condemnà el patriarca Foci i rehabilità Ignasi Aprovà la versió eslava de la litúrgia romana feta pels sants Ciril i Metodi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina