Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
herba de Sant Cristòfol
Herba de Sant Cristòfol
Joseba Garmendia (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 70 cm d’alçària, de soca gruixuda i negrosa, de fulles biternades o bipinnades, marginalment dentades, de flors blanques, agrupades en raïms curts, i de fruits en baia.
Creix en boscs i en rocams de muntanya
Santa Maria de Llimiana
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquest important temple parroquial amb els tres absis situats a frec de cinglera ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Llimiana, situada sobre un penyal que domina el curs de la Noguera Pallaresa, a l’entrada del congost de Terradets JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG278605 Història L’enclavament format pel castell i la vila de Llimiana, que es debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà, fou cobejat també per altres poders, com ara el monestir de Gerri, en el seu procés d’implantació a la…
pebre d’aigua
Pebre d’aigua
Bff (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de gust acre, amb fulles lanceolades agudes, amb flors de colors rosadenc o blanc verdós, agrupades en espigues primes, i de fruits nuculars trígons, negres i brillants.
Creix en riberes, a la vora de l’aigua o en llocs molt humits
caganiu
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, ramificada, de rizoma gruixut, de tija erecta i angulosa, de 30 a 80 cm d’alçada, de fulles llargament lanceolades, fines i ciliades, i de flors blanques o roses, agrupades en panícula terminal.
Es fa als herbassars exuberants de l’alta muntanya
camedorea
Botànica
Planta dioica, de la família de les arecàcies o palmes, generalment baixa, amb tiges primes, fulles pinnades de color verd fosc, agrupades a la part superior de la tija, inflorescències llargament pedunculades amb flors poc vistoses i fruits esfèrics de color negre.
Pròpia de les zones plujoses i ombrívoles de Mèxic i Guatemala, és una de les palmeres més cultivades i apreciades com a planta d’interior, per la seva elegància i resistència a la manca de llum i d’atencions en general En climes càlids pot viure a l’exterior, però sempre a l’ombra Les inflorescències joves es poden menjar com a verdura
paradísia
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles llargues i molt estretes, de flors blanques, oloroses, amb sis divisions periàntiques, agrupades en un raïm pauciflor i unilateral, i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i roquissars d’alta muntanya
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
botja d’escombres
Botànica
Mata grisenca, de la família de les papilionàcies, de fulles persistents trifoliades i piloses, de tija llenyosa, molt ramificada, abundantment pilosa, de 20 a 60 cm d’alçada i de flors blanques i petites, agrupades en glomèruls arrodonits, sobre un llarg peduncle.
Viu en llocs secs, marges, etc, de la regió mediterrània
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…