Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat els anys seixanta, en un moment històric clau en la història de l’Alemanya de la postguerra Es traslladà a Frankfurt, on fou professor a la universitat i on exercí de dissenyador gràfic per a grans companyies La seva particularitat creativa ha estat la de fusionar elements emblemàtics de la cultura occidental del consum amb imatges de crítica al sistema, tot elaborant una teoria visual sobre la diferència entre rebre i consumir una imatge A la base, hi ha una repetició indefinida de petites imatges que arriben a formar-ne una de gran Pel febrer del 2009 presentà una…

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic  a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…

Format a les manufactures Aymat de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada l’any 1972 El 1975 s’establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica Tracta temes on predominen els elements figuratius i l’evocació de la natura

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

El 1974 creà el Cirque Bidon i deu anys més tard el Cirque Archaos, en els quals donà mostres de gran imaginació amb les seves propostes de renovació del circ tradicional, entre les quals cal citar la substitució dels números amb animals per uns altres amb vehicles a motor Posteriorment, creà altres iniciatives circenses a diversos llocs del món Circus of Horrors de Harry Cotle & Dr Haze Gran Bretanya 1995, Circo da Madrugada al Brasil 1996, el Centre National des Acrobates de Guinée, a Conakry 1998, i Caiu do Ceu 2000, al Brasil El 2001 retornà a França i s’installà a Marsella i…

És el primer llibre de poemes en prosa editat a Catalunya i a Espanya, fruit de liimpacte del simbolisme i del decadentisme Illustra la recerca d’una forma artística sintètica i innovadora que sigui expressió d’una realitat espiritual superior i refugi estètic Aquesta recerca, que fixa també una nova funció de l’artista en la societat industrialitzada, aboca Rusiñol a una proposta esteticista de consagració exclusiva a l’art Es proposa la creació d’un territori autònom en el qual no interfereixi la realitat prosaica, que esdevingui el camí per a la revelació de la veritat autèntica, que…

L’artista plàstic Jaume Plensa és el nou guardonat amb el premi Pau Casals Instituït per la Generalitat de Catalunya, el seu destinatari esdevé legat d’honor de la cultura catalana durant dos anys amb la missió de projectar-la al món L’anterior guardó va recaure en Jordi Savall 2017

El 1648 s’installà a París, on fou deixeble de Philippe de Champagne Convertit aviat en un artista de moda, féu nombrosos retrats gravats i al pastel d’importants personatges de l’època Lluís XIV, Mazzarino, Anna d’Àustria, Colbert, etc El 1659 fou nomenat gravador i dibuixant de la cort

Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva collaboradora i continuadora Amb el plafó Sant Jordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d’or a l’Exposició Internacional de París 1925 i a la de Barcelona 1929