Resultats de la cerca

El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ha obert més de 415 vies d’escalada, més de la meitat sobre les parets de conglomerat de Montserrat, el Solsonès, els ports de Beseit i Riglos, a Osca, i la resta als Pirineus, el Montsec i altres muntanyes de l’Estat Collaborà com a articulista i dibuixant en la revista de muntanya Extrem 1981-96 i habitualment ho fa en revistes especialitzades com ara Muntanya , Vèrtex i Desnivel Les seves ressenyes d’escalada illustren nombrosos llibres i guies d’escalada i és coautor de Collegats Guia d’escalada 2010 L'any 2019 publica Terapia vertical , on…

S’inicià al Club Nàutic Banyoles En categories inferiors fou quatre cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1987, 1989, 1990, 1991 Competí en dos Mundials juvenils 1990, 1991 i guanyà una medalla de bronze als Mundials sub 22 1992 En categoria absoluta, fou tres cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1992, dos sense 1998 i quatre scull 1999 Disputà la prova de vuit amb timoner dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà als Jocs Mediterranis 1993 Acumulà quinze títols de Catalunya al llarg de la seva trajectòria, fins que es retirà el 1999

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma central 1992…

Ha combinat diferents disciplines d'esport i aventura Des de molt jove s'inicià en l'alpinisme i els esports de motor Entre el 2006, que ascendí el Kilimanjaro 5895 m, i el 2010, que assolí l’Everest 8848 m, completà el repte dels 7 cims, que consisteix a ascendir als cims més alts de cada continent, i es convertí en el segon alpinista català que havia assolit aquest objectiu Els altres cims foren l’Elbrus 5642 m, cim més alt d’Europa l’any 2007 l’Aconcagua 6959 m, el més alt de l’Amèrica del Sud el 2008 la piràmide Carstensz 4884 m, cim culminant d’Oceania el 2008 el Denali 6194 m, cim més…

Participà en la Volta al Món Whitbread a bord del Fortuna Lights 1985 Disputà la Volta a Europa 1993, dues Minitransat 1987, 1999 i la Transat Jacques Vabre 1997 Participà també en la Barcelona World Race 2007 a bord de l’ Educació sense Fronteres fent parella amb Servane Escoffier Com a tècnic collaborà en projectes com el BBV Expo 92 de José Luis Ugarte durant la BOC Challenge 1990, 1991 o el PRB de Michael Dejoyeaux durant la Vendée Globe 2000, 2001 Guanyà el premi al millor esportista nàutic català 1987, el premi Memorial Joan Antoni Moragues 1987 i el premi al millor navegant espanyol…

S’inicià en el piragüisme al Club Piragüisme Salt-Ter Fou campió de Catalunya en la categoria cadet 2005, júnior 2009 i sènior 2010, i campió d’Espanya cadet 2007 i júnior 2009 Des de l’any 2006 és membre de l’equip estatal de piragüisme com a internacional, competí en diversos Campionats d’Europa i del Món en les categories K1, C1 i OC1 Guanyà la medalla de bronze en OC1 al Campionat d’Europa 2010 Exerceix com a tècnic en el Club Piragüisme Salt-Ter des del 2008

S’inicià al CH Badia 1990-93 i després jugà al CH Barberà 1993-95, el CH Sentmenat 1995-97 i el CHP Bigues i Riells 1997-2002 Guanyà tres Lligues Catalanes 1991, 1998, 2001, un Campionat de Catalunya 2001 i un d’Espanya 2001 Amb la selecció espanyola, aconseguí tres Campionats del Món 1994, 1996, 2000 i un d’Europa 1995 i també fou subcampiona 1993, 1999 i obtingué un tercer lloc 1991 continental En el Mundial del 1994 rebé el premi a la millor portera del campionat

Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i defensa personal

Després de la renúncia d’Enric Cera i Buxeda, esdevingué president del Reial Automòbil Club de Catalunya 1906-08 Gran apassionat de l’automobilisme, fou colleccionista dels models de cotxes més moderns de l’època