Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Ferran Martínez i Soques
Música
Músic.
Escolapi, fou un important propagador del cant gregorià Rector de diversos collegis, en especial de Tàrrega, hi dirigí la schola cantorum Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes 1943
asmàtic
Música
Literalment, dit de l’ofici diví que és cantat.
El terme prové d' avsma , ’cant' En la tradició litúrgica bizantina, designa l’ofici catedralici, és a dir, no monàstic, pel fet que la salmòdia era cantada, en oposició a la recitació monàstica dels salms
Ferran Pascual i Ayllón
Música
Violoncel·lista i compositor.
Estudià al conservatori del Liceu, de Barcelona, i a Buenos Aires amb Fornarini Ha actuat per Amèrica Llatina Entre les seves composicions destaca La molinera de Santianes Té també obres per a cant i piano
Andrés de Segurola
Música
Cinematografia
Nom amb què és conegut el baix i actor Andreu Perelló de Segurola.
Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan…
,
Lamprecht
Literatura
Cristianisme
Poeta alemany i clergue, anomenat der Pfaffe (‘el capellà’).
Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150
merla

Merla
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 25 cm, que té (el mascle) el plomatge negre i el bec i el cercle orbital d’un groc viu.
La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans
prefaci
Cristianisme
Part de la missa amb què comença la pregària eucarística i que precedeix immeditament el cànon.
És dit sempre en to solemne o cantat pel celebrant i acaba amb la invitació a l’assemblea a unir-se al cant del Sanctus El text és variable d’acord amb el temps litúrgic o circumstàncies diverses
Eugeni Laban i Echegaray
Música
Baríton, pedagog i crític musical.
Estudià al conservatori del Liceu i debutà a l’estranger entre el 1879 i el 1890 Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris Era amic del tenor JGayarre
Antoni Ferrer
Música
Organista.
Fou ordenat sacerdot a Roma 1870 El 1872 fou nomenat sotsxantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona 1885 Publicà Estudios históricos sobre el canto llano 1885
cruixidell

Cruixidell
© Valter Jacinto
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels fringíl·lids d’uns 18 cm, de color terrós amb vies fosques, bec curt i gruixut i complexió robusta.
És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina