Resultats de la cerca

Escolapi, fou un important propagador del cant gregorià Rector de diversos collegis, en especial de Tàrrega, hi dirigí la schola cantorum Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes 1943

El terme prové d' avsma , ’cant' En la tradició litúrgica bizantina, designa l’ofici catedralici, és a dir, no monàstic, pel fet que la salmòdia era cantada, en oposició a la recitació monàstica dels salms

Estudià al conservatori del Liceu, de Barcelona, i a Buenos Aires amb Fornarini Ha actuat per Amèrica Llatina Entre les seves composicions destaca La molinera de Santianes Té també obres per a cant i piano

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan…

Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150

La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans

És dit sempre en to solemne o cantat pel celebrant i acaba amb la invitació a l’assemblea a unir-se al cant del Sanctus El text és variable d’acord amb el temps litúrgic o circumstàncies diverses

Estudià al conservatori del Liceu i debutà a l’estranger entre el 1879 i el 1890 Més tard es dedicà a l’ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris Era amic del tenor JGayarre

Fou ordenat sacerdot a Roma 1870 El 1872 fou nomenat sotsxantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona 1885 Publicà Estudios históricos sobre el canto llano 1885

És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus