Resultats de la cerca
Es mostren 9479 resultats
Antoni d’Armengol i d’Aimeric
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Baró de Rocafort i doctor en drets Ingressà a l’Acadèmia de Barcelona el 1729, en la qual ocupà diversos càrrecs Hi presentà un bon nombre de poesies catalanes i castellanes, tant de caràcter seriós com humorístic, que, en part, figuren copiades al manuscrit 1874 BC També hi llegí diversos textos de caràcter històric, com un Catálogo de varones ilustres que florecieron en el monasterio de Poblet 1730
la Riera
Veïnat
Veïnat del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), al SW de Cànoves, de caràcter disseminat.
potència
Matemàtiques
Caràcter comú de dos conjunts entre els elements dels quals hom pot establir una correspondència bijectiva.
Dos conjunts de la mateixa potència són equipotents
polarització dielèctrica
Electrònica i informàtica
Modificació, de caràcter vectorial, que experimenta un dielèctric sotmès a la influència d’un camp elèctric.
És deguda a l’orientació de les càrregues moleculars Hom l’expressa mitjançant el vector polarització P = D—D o = D o ε r — 1, essent D el desplaçament, D o el desplaçament que hi hauria en el buit i ε r la permitivitat relativa
simpatia
Manera d’ésser i caràcter d’una persona que la fan atractiva o agradable als altres.
títol homologat
Educació
Document acreditatiu d’estudis de caràcter oficial amb validesa en tot el territori d’un estat.
comodí
Electrònica i informàtica
Caràcter utilitzat en una cerca per a substituir un o més caràcters desconeguts per l’usuari.
neogòtic
La casa Pascual i Pons (1890-91), al Passeig de Gràcia, edifici d’estil neogòtic
© Fototeca.cat
Arquitectura
Moviment artístic de caràcter romàntic que començà a mitjan segle XVIII, gairebé alhora que el neoclassicisme.
Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en fou el més…
humor
Temperament, caràcter, disposició de l’ànim, habitual o passatgera, que es manifesta més o menys exteriorment.
ordalia
Història
Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o la innocència d’un acusat.
El nom anglosaxó ordāl ‘judici’ en palesa, si no l’origen, sí la popularitat a l’Europa central Les invasions germàniques n'escamparen l’ús a tot l’antic imperi Romà, on rebé també el nom de judici de Déu En la mentalitat primitiva, en què dret i religió es confonen, les ordalies constitueixen el judici per excellència, en el qual Déu mateix pronuncia la sentència a través d’una prova Revesteix també forma endevinatòria equival a l'oracle Hom demana a la prova, en aquest cas, pronòstics mèdics, oportunitat d’un vot, etc Malgrat la varietat de formes pròpies de cada poble, hom pot resumir-les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina