Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
Alianza Popular
Política
Organització política espanyola fundada el 1976 com a federació de set grups dretans preexistents, encapçalats per M. Fraga, L. López Rodó, C. Martínez Esteruelas, G. Fernández de la Mora, L. de la Fuente, F. Silva Muñoz i B. Thomas de Carranza.
Partidària d’una reforma mínima del franquisme, a les eleccions legislatives espanyoles del 1977 només obtingué 16 diputats i 3 senadors, resultats que foren encara més migrats —6 diputats i 3 senadors— el 1979, en presentar-se dins la Coalició Democràtica pacte electoral format per AP, Acción Ciudadana Liberal de JM de Areilza, i el Partido Democrático Progressista d’A Osorio Durant els anys 1979-80, Fraga, el seu líder, es desfeu dels elements més reaccionaris del partit i procurà de donar-li una orientació moderada, reformista i populista Des del 1982 fins al 1989 mantingué estables els…
Fernando Solanas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i polític argentí.
Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels argentins a…
Giuseppe Conte
Política
Dret
Jurista i polític italià.
Llicenciat en dret per la Universitat La Sapienza de Roma 1988, on posteriorment fou adjunt de les càtedres de dret privat i de dret civil Posteriorment amplià estudis a les universitats de Yale, la Sorbona, Londres i d’altres alguns dels quals han estat qüestionats Del 1997 al 1998 exercí la docència a la Universitat de Florència des del 2001 com a catedràtic de dret privat Després de les eleccions del 4 de març de 2018, els partits populistes M5S i Lega Nord negociaren un govern de coalició amb Conte que no pertanyia a cap de les dues formacions i que no havia participat en les eleccions…
Eleccions a les Corts Valencianes
El mateix dia de les eleccions generals espanyoles se celebren eleccions anticipades a les Corts Valencianes El PSPV liderat per Ximo Puig és la força més votada, amb 27 escons, 5 més que en 2015 El segueixen el PP i Ciudadanos, amb 19 12 menys que en l’anterior legislatura i 18 cinc més diputats, respectivament, Compromís 17, dos menys i Unides Podem 8, cinc menys L’extrema dreta representada per Vox entra per primer cop al parlament valencià 10 La majoria absoluta és de 50 diputats, i la coalició de govern d’esquerres sortint n’aconsegueix 52
Itàlia nega l’entrada a un vaixell amb més de 600 immigrants i refugiats
Matteo Salvini, ministre italià de l’Interior, nega l’accés als ports italians del vaixell Aquarius , operat per una oenagé alemanya, que ha rescatat en aigües de Líbia 629 immigrants i refugiats El govern de Malta, per la seva banda, també es nega a acollir els refugiats Salvini, líder de la Lliga Nord, forma part, amb el Moviment 5 Estrelles, d'un govern de coalició antiimigració El mateix dia, el president del nou govern espanyol, Pedro Sánchez, anuncia que ofereix al vaixell desembarcar en un port espanyol, concretament al de València, i que Espanya acollirà també els immigrants i…
Ehud Barak assumeix el càrrec de primer ministre israelià
El Parlament israelià ratifica Ehud Barak en el càrrec de primer ministre Barak, que va ser elegit en les votacions del 17 de maig, ha completat les negociacions per a formar un govern de coalició que compta amb el suport del Partit Laborista 23 escons, Shass 17, Meretz 10, Partit del Centre 6, Israel Ba-Alia 6, Partit Nacional Religiós 5 i Judaisme de la Torà Unit 5, és a dir, amb 72 dels 120 diputats de la Knesset En la mateixa sessió l’exministre Netanyahu fa oficial la seva renúncia a l’escó i la retirada política
Professionalització de l’exèrcit espanyol
El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra La llei fixa en 168000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol 48000 comandaments i entre 102000 i 120000 soldats i determina la desaparició del servei militar obligatori El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny
Dimissió del Govern neerlandès
El laborista Wim Kok dimiteix el càrrec de primer ministre després de veure com el Parlament ha rebutjat un projecte de reforma constitucional per a introduir la possibilitat de convocar referèndums als Països Baixos La reforma era una exigència dels reformistes de centreesquerra D66, el grup minoritari de la coalició de Govern entre D66, el Partit Laborista i els liberals VVD L’oposició aconsegueix rebutjar el projecte gràcies al vot dissident d’un senador del VVD El 8 de juny Kok anuncia que seguirà en el càrrec després d’haver pactat una remodelació de l’executiu amb els seus socis de…
El radical Fernando de la Rúa, elegit president de l’Argentina
Fernando de la Rúa, candidat de l’Aliança, que aplega la Unió Cívica Radical i la coalició de centreesquerra Front per a un País Solidari FREPASO, es proclama president de l’Argentina en la primera volta de les eleccions presidencials De la Rúa aconsegueix el 48,5% dels vots, mentre que el candidat del Partit Justicialista, Eduardo Duhalde, n’obté el 38% L’Aliança també aconsegueix el control del Congrés i els peronistes obtenen la majoria al Senat i la governació de Buenos Aires, on es concentra el 40% de l’electorat del país, per al seu candidat Carlos Ruckhauf
Manifest de 270 militars retirats contra el govern de Pedro Sánchez
270 militars retirats signen un manifest contra el govern de coalició PSOE-Podemos, en el qual afirmen que la unitat d’Espanya està en perill, que hi ha un deteriorament de la democràcia i que es pretén imposar un pensament únic amb la llei de memòria històrica També manifesten la lleialtat a Felip VI Aquest manifest està precedit d’una carta al rei d’Espanya en el mateix sentit del 30 de novembre signada per 73 antics comandaments de l’exèrcit Alguns d’aquests militars van manifestar a les xarxes que calia afusellar 26 milions de ciutadans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina