Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona —d’on fou catedràtic des del 1943—, a Florència i a Granada 1925-26 Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarella sòlid i estructurat Com a pintor de frescs fundà l’Escola Internacional de Pintura Mural, a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965

Actuà a l’Amèrica del Sud i a Barcelona fou contractat per a actuar al París-Concert de París, on fou partenaire de Carolina Otero Obrí una acadèmia de ball a París Féu més de trenta viatges a Rússia, on actuà davant els tsars i donà a conèixer el bolero, que féu posar de moda entre l’aristocràcia russa Actuà 1907-17 al Teatre Imperial de Peterburg, però hagué de tornar a París amb motiu de la revolució del 1917 Fou director de l’Opéra

A Peterburg, on estudià, experimentà, amb BRosing, i després a París, amb PLangevin, els raigs catòdics i els raigs X El 1919 se n'anà als EUA, i posteriorment 1929 esdevingué director dels laboratoris de la RCA El 1934 donà a conèixer el seu iconoscopi , en el qual feia ja temps que treballava, i que representà un impuls decisiu per al desenvolupament de la televisió Féu altres recerques en el camp de l’òptica electrònica multiplicadors d’electrons, microscopi electrònic, tubs d’imatge, etc

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies

Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del s XVI Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte Tripharia 1550, que conté una introducció a la música i una divisió dels instruments en naturals la veu, artificials els de corda i intermedis els de vent, l’orgue inclòs

Estudià a París S'hagué de guanyar la vida com a instrumentista En ésser fundada la Société Nationale de Musique 1871, s’hi donà a conèixer Assolí grans èxits amb la seva Symphonie espagnole amb violí solista 1875, els concerts per a violoncel 1876 i per a piano i orquestra 1889, el ballet Namouna 1882 i l’òpera Le roi d’Ys 1888 estrenada al Liceu de Barcelona el 1949 També escriví música de cambra El seu fill Pierre Lalo Puteaux 1866 — París 1943 fou crític musical

Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie de Los caprichos , de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’exposició universal del 1888 Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novelles populars, etc Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947

De vigorosa personalitat, fou donada a conèixer per Ingmar Bergman el 1952 en el film Sommaren med Monika ‘Estiu amb Mònica’ Amb Bergman ha treballat a l’escena i al plateau són especialment notables les seves interpretacions a Gycklarnas afton ‘Nit de circ’, 1953 i Sqåzsom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1960 Altres films són For vänskags skull ‘Què no farem pels nostres amics’, 1965 d’H Abramson, Flickorna ‘Les noies’, 1968 de M Zetterling i La sabina 1979 de JL Borau

Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta