Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i després els amplià al Mozarteum de Salzburg Debutà molt aviat, en un recital a Alemanya, i desenvolupà una intensa carrera en països germànics Ha actuat amb molt d’èxit en sales de concert d’Alemanya, Àustria, França i Espanya i s’ha especialitzat en la interpretació del lied romàntic alemany Ha fet igualment incursions en el terreny de l’oratori, especialment en l’obra de JS Bach, i se l’ha considerat també especialista en la interpretació de la música vocal de WA Mozart

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Després d’haver realitzat els seus estudis al Conservatori de l’Havana, el 1974 obtingué el primer premi del Concerts Artists Guild Award, fet que li permeté debutar a Nova York A l’Amèrica del Nord estrenà el concert de Takemitsu sota la direcció de Seiji Ozawa, i a partir d’aleshores ha estat un gran impulsor de la música contemporània per a guitarra Ha estat el fundador del departament de guitarra de l’Escola de Música de Manhattan de Nova York, on ha impartit classes, i ha combinat la tasca docent amb la concertística

Realitzà els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué el primer premi de final de carrera Poc després hom li atorgà una beca per a realitzar estudis a París, i s’hi traslladà el 1889 per estudiar amb H Rabaud al conservatori El 1893 oferí un concert al Teatre Líric de Barcelona Es casà amb Eugènia Doumenge, pianista, i s’establí a París, on desenvolupà una notable carrera com a concertista El 1914, segurament a causa de la Gran Guerra, retornà a Barcelona, on es dedicà a ldocent

Estudià a Varsòvia i Viena on debutà el 1887 i aviat esdevingué cèlebre com a virtuós del piano Dirigí el conservatori de Varsòvia En recuperar Polònia la independència 1918, fou cap de govern i ministre d’afers estrangers 1919-20, i com a tal signà en nom de Polònia el tractat de Versalles En canviar el govern reprengué la carrera artística 1922, que el dugué per tot el món El 1939 hagué d’exiliar-se Deixà l’òpera Manru , una simfonia, un concert per a piano i peces curtes, com el seu cèlebre Minuet

Deixeble de ChVStanford, és considerat un dels creadors del renaixement musical anglès del principi del s XX, juntament amb Vaughan Williams Té obres amb passatges politonals La seva obra més notable és The Planets 1916, suite orquestral Escriví l’òpera de cambra Savîtri 1907 estrenada el 1916 i, per a cor i orquestra, The Hymn of Jesus 1917 i Ode to Death 1919 Les orquestracions sumptuoses d’aquest període esdevingueren més austeres a partir del 1923 Choral Symphony 1924, el poema simfónic Egdon Heath 1927 i el concert per a dos violins 1929

Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines

Estudià al conservatori de Moscou Entre el 1958 i el 1970 es convertí en un dels pioners de la música electrònica al seu país amb la tasca duta a terme a l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou La seva obra combina formes contemporànies, com el serialisme i la música aleatòria, amb les tradicions russes Professor del conservatori de Moscou, algunes de les seves composicions són Le soleil des Incas 1964, Concert per a piano 1974, Confession 1986 i l’òpera L’écume des jours 1988 És autor també de música de cambra

Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…