Resultats de la cerca
Es mostren 1773 resultats
Ramon Castañer i Segura

Ramon Castañer (2008)
© Xavi Terol
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta
Alfred Verwee
Pintura
Pintor flamenc.
Fou un dels membres més importants de l’escola de pintura realista belga Viatjà molt per Europa, i fou fortament influït per l’obra i les idees de GCourbet Fou un dels membres fundadors de la Société Libre des Beaux Arts, a Brusselles 1868 Conreà especialment el paisatge La desembocadura de l’Escalda, Les pastures a Flandes, Cavalls a les pastures
Kenkō Yoshida
Literatura
Nom amb què és conegut Urabe Kaneyoshi, escriptor japonès.
Al servei de l’emperador Uda II, es féu monjo budista a la mort d’aquest 1324 A més de la poesia, conreà sobretot l’assaig, com en la collecció Tsurezure-gusa ‘Anotacions sobre els moments d’oci’, escrit cap al 1335, miscellània de reflexions, màximes i anècdotes que influïren en el sistema d’educació japonès, sobretot a partir del s XVII
Francisco Villaespesa
Literatura catalana
Escriptor.
De vida bohèmia i aventurera, recorregué Amèrica fent conferències i muntant espectacles teatrals Conreà diversos gèneres, com la poesia de caràcter modernista, la prosa i el teatre D’entre la seva producció en prosa cal destacar Intimidades 1898, La copa del rey de Thule 1900, amb pròleg de JRJiménez, i Tristitia rerum 1906, i de teatre, El alcázar de las perlas 1911
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
Francisco Luis Bernárdez
Literatura
Poeta argentí.
El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós
Philip Guston
Pintura
Pintor nord-americà.
És considerat un dels capdavanters del corrent denominat expressionisme abstracte Inicialment conreà una pintura de temàtica social influïda pels muralistes mexicans, però arran de la seva estada a Los Angeles derivà cap a plantejaments més avantguardistes Fou decisiva en aquest sentit la influència que rebé de Pollock Professor de les universitats de Iowa i St Louis, la seva obra rebé el reconeixement oficial
Joan de la Creu Martí i Olmos
Pintura
Història
Pintor i erudit.
Format a Sant Carles, d’on fou acadèmic el 1856 Conreà temes bíblics, paisatges i pintura de flors El 1860 rebutjà una càtedra d’història a Sevilla perquè no volgué deixar València Reuní una notable biblioteca i una rica collecció d’obres d’art i peces arqueològiques Fou president de la secció de Ciències Històriques de Lo Rat-Penat Publicà diversos treballs arqueològics
Bruno Maderna
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965
Ramir Lorenzale i Rogent
Pintura
Pintor.
Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina