Resultats de la cerca

Suècia intentava de controlar la totalitat de les costes meridionals de la mar Bàltica Per això Polònia, Saxònia, Rússia acords de Preobraženskoje, 1699 i Dinamarca decidiren d’expulsar els suecs de les ribes meridionals de la Bàltica Frederic IV de Dinamarca atacà el ducat de Gottorp, però Carles XII de Suècia desembarcà per sorpresa prop de Copenhaguen i imposà a Dinamarca la pau de Trevendal 1700, tot seguit derrotà els russos a Narva 1700 i els saxopolonesos prop de Riga 1701 La guerra Nòrdica es dividí aleshores en dos conflictes separats 1701-07 a l’oest Carles XII de Suècia ocupà tot…

Situada a la riba dreta del riu Mosa, ha estat reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial És un tradicional centre tèxtil de la llana també té indústries metallúrgiques, de material de precisió i alimentàries El 1870, en el curs de la guerra Francoprussiana, fou escenari de la batalla de Sedan , entre les tropes prussianes del general Moltke i l’exèrcit francès del general Mac-Mahon, que es veié obligat a rendir-se i fou fet presoner La derrota francesa significà la fi del II Imperi i la proclamació de la tercera república 4 de setembre

El Congrés dels Diputats aprova la redacció definitiva de la Llei d’estrangeria amb els vots de tots els grups parlamentaris excepte els del PP El text de la llei és el mateix que s’havia aprovat per consens el 25 de novembre, tot i que posteriorment va ser objecte de nombroses esmenes al ple del Senat, on el PP té majoria absoluta L’aprovació del text sense aquestes esmenes suposa la primera gran derrota parlamentària del PP al llarg de la legislatura Aquest partit, però, adverteix que un dels punts de la propera campanya electoral serà la reforma de la llei

Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac

Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara

Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš

Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”

Era un intent de refer la Lliga o lliga de Delos Inicialment, Atenes respectà l’autonomia dels membres de la Confederació, un consell dels quals es reunia a Atenes Synedrion La Confederació, sota el comandament d’Atenes, destruí l’esquadra espartana a Naxos Però Tebes, membre de la Confederació, adquirí un poder creixent, i des del 369 els esforços d’Atenes es dirigiren cap a l’eliminació d’aquesta nova rival La defecció d’alguns dels aliats provocà dures repressions que desprestigiaren la unió, la qual pervisqué, en decadència, fins a la derrota de Queronea 338 aC per Filip II…

A exemple del seu pare, fou fidel al rei franc Carles III, l’empresonament del qual permeté al comtat de Tolosa l’assoliment d’una major mesura d’independència El 924 derrotà uns hongaresos que havien entrat a Provença i els n'expulsà El 932 reconegué per fi Radulf de Borgonya com a rei de França, tres anys després de la mort de Carles III, i n'obtingué el ducat d’Aquitània i el comtat d’Alvèrnia Es casà amb Garsenda de Narbona Després d’ell cap més comte de Tolosa no s’anomenà duc d’Aquitània