Resultats de la cerca

L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors urgellesos podien…

Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…

Estudià belles arts a Tarragona i a Barcelona El 1976 presentà la seva primera exposició a Tarragona Durant la dècada de 1980 s’installa al Canadà, on visqué durant sis anys i on exposà a les galeries Edimage, J Yahouda, Meir i Cultard, amb la qual també exposà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a la FIAC 87, al Grand Palais París L’any 1989 marxà a la capital francesa, on s’establí durant sis mesos, i exposà a la Galerie Vision Quai Aquestes estades produïren un viratge fonamental en la seva vida i treball, ja que a partir d’aleshores les seves composicions figuratives…

Entre les cariofíllides sovintegen les plantes de fulles oposades i flors actinomorfes i pentàmeres Moltes, com ara la flor de nit Mirabilis jalapa , duen un sol verticil periàntic, d’aparença petaloide, bé que protegit a la seva base per unes bràctees extraflorals en forma de calze Es tracta d’una planta que procedeix de zones tropicals, àrea de màxima concentració de la subclasse, i que ha esdevingut molt popular a casa nostra com a planta d’ornament per la seva facilitat de cultiu La pollinitzen papallones nocturnes, atretes per la intensa fragància que desprenen les flors a la nit, quan…

Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del…

El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…

Situació Vista d’una de les sepultures poc després d’ésser excavada, amb els ossos que encara hi havia dintre Foto feta el 22 de novembre de 1981 JM Claret Aquesta necròpoli es troba al que en podríem anomenar sector ponentí del municipi de Mura, al costat mateix de Rocafort i Pont de Vilomara Long 1°54’10” - Lat 41°41’30” Per arribar-hi, hom surt del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort i al cap d’alguns centenars de metres, al punt on la carretera travessa la riera de la Santa Creu, es desvia per un camí que segueix més o menys parallelament la riera esmentada i porta a la…

El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part més rica des…

Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments d’àmbit local…

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…