Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Casal de Blancafort (la Garriga)
Art romànic
Al peu del riu Congost, al N de la població i a frec de la moderna autovia i carretera N-152 hi ha el molí de Blancafort, amb un important casal amb finestrals gòtics o d’arcs conopials del segle XVI, barri tancat i capella Aquest casal va reemplaçar l’antiga “fortitudo de Blancafort” , documentada des del 1183 i que es trobava sota l’alt domini de la família Centelles El 1242 Bernat de Centelles va encomanar al seu castlà Pere de Santa Eugènia el castell de Centelles i altres fortaleses, entre elles la de Blancafort junt amb “ipsum militem de Blancafort cum suo feudo” Des del…
Santa Maria de la Serra de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
La Serra és un dels petits nuclis de l’actual municipi de la Baronia de Rialb que depengué de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb abans, Sant Iscle de Rialb Jussà, circumstància que encara es manté Això es comprova l’any 1075, en què Guitard Isarn de Caboet féu donació propter nupcias a la seva esposa Gibellina d’un alou que es trobava al terme de Rialb, a l’apèndix de Sant Iscle, en el lloc anomenat la Serra El topònim la Serra ja consta en un document fals de l’any 888, de donació al monestir de Ripoll de l’església de Santa Maria de Gualter que fou redactat…
Castell d’Ocelló o Saió (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…
Sant Salvador de les Pereres (Mediona)
Art romànic
Aquesta església és situada prop del límit amb el terme de Fontrubí, prop de la masia de les Pereres, antiga quadra documentada des del 1143 Hom sap que el 1338 aquesta quadra era de la senyoria de Ramon de Barberà, castlà de Mediona Se suposa que l’advocació originària de la capella era santa Magdalena, tot i que des del 1596 s’esmenta ja la de sant Salvador És situada dalt d’un petit turó al peu de la muntanya conserva un absis semicircular llis amb finestra al mig, que sembla ser de doble biaix, amb la resta del conjunt molt modificat al segle XVIII Encara que creiem que som…
Castell de Milmanda
Art romànic
Les notícies sobre el castell de Milmanda són escasses La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l’any 1148 o 1149, en què Guerau de Granyena i la seva muller Sança el donaren en castlania a Arnau de Montpaó i la seva muller Lloreta amb tots els seus termes i drets i la facultat de poblar-lo El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet, els quals hi bastiren una granja, documentada el 1172 Aquesta propietat fou confirmada pel rei Jaume I l’any 1272 La granja de Milmanda és en l’actualitat un gran casal gòtic…
Sant Estève de Pesilhan de Conflent
L’actual parròquia del poble de Pesilhan, dedicada a sant Esteve, tal vegada, encara que no és del tot segur, es correspon a l’església de Sant Andriu de la vall de Pesilhan que pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes segons recull una butlla de l’any 974 Aquesta propietat és confirmada a l’esmentat cenobi posteriorment, en un precepte del rei Lotari de l’any 982 i en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 La parròquia de Pesilhan amb l’actual titular apareix documentada l’any 1395 Segons es comprova en el cadastre antic, al seu redós es formà el primitiu nucli de població…
Sant Esteve de Maella
Art romànic
El lloc de Maella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als voltants del 1157 Anys després de la seva conquesta Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i després també majordom seu El 1203 Pere I concedí la vila a l’orde de Calatrava, que no n’aconseguí el domini total fins el 1277 L’església parroquial, documentada des del final del segle XII, també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple ós una construcció que presenta una barreja d’estils En un portal de la façana, en la qual sobresurt un ample campanar d’espadanya de…
Santa Eugènia de Soïlls (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Santa Eugènia de Soïlls és situada al nord del terme de Frontanyà, prop del seu límit amb Lillet i era una de les moltes esglésies vinculades estretament a Sant Jaume de Frontanyà Hom ha pensat que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905 el terme parroquial tan gran es va fraccionar i així van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí De la seva existència…
Santa Eulàlia de Pallejà
Art romànic
La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20…
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina