Resultats de la cerca

Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època

Doctor en drets, exercí com a advocat diversos càrrecs municipals de València Escriví sobre l’ Origen ilustre de los Borjas manuscrita, 1621 i sobre les Antigüedades de Aragón València 1778 Un poema culterà seu en català, “En la cortina de silenci, un tall”, apareix publicat en el llibre Solemnes fiestas de J Martínez de la Vega València 1620

Estudià a Salamanca i, mogut per les dificultats que trobà pel fet d’ésser jueu, exercí a Portugal, a Flandes 1534, a diferents llocs d’Itàlia 1541 i a Salònica 1556 És una de les grans figures de la medicina portuguesa La seva obra més important és Centúries mèdiques Florència, 1551, recull d’extraordinari interès clínic

Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes

Membre de la Unión Cívica Radical 1890, participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905 Ocupà diversos càrrecs en el govern Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència 1922-28 i seguí una política més moderada Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical

Exercí la professió a Alacant Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam Nàpols 1628, que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i altres malalties renals Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela Nàpols 1632