Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Joan de Déu Trias i Giró

Joan de Deu Trias i Giro
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Fill de Frederic Trias i Planas Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa 1892 i de Reus 1893 Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió
Albert I de Prússia
Història
Primer duc a Prússia (1525-68) i darrer gran mestre de l’orde dels cavallers teutònics (1511-25).
Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental
Adelàsia
Història
Dret
Jutgessa de Torres (Sardenya).
Succeí el seu germà Barissó II 1236 Es posà sota la tutela del papa Gregori IX Malgrat l’oposició d’aquest, es casà novament amb Enzo, fill natural de l’emperador Frederic II 1239, amb l’esperança de posar pau al país
Masriera
Família d’artistes, originàriament argenters.
Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…
Corrado Lancia
Història
Almirall i canceller de Sicília.
Fill del comte d’Atri Orfe, acompanyà, juntament amb Roger de Lloria, Constança de Sicília a Catalunya per casar-se amb l’infant Pere 1262 Aquest els armà cavallers i casà la germana de Corrado, Margherita Lancia, amb Roger ~1273 Nomenat almirall de la flota catalana 1278, obtingué a Tunis una victòria sobre els sarraïns Hi tornà encara, per tal d’ajudar Abū Isḥāc a obtenir la corona Procurador reial a València 1280, fou un dels enviats al rei Dionís de Portugal per tractar el matrimoni d’aquest amb Elisabet d’Aragó 1281 Des de València, amb Roger, entrà a la conspiració de Pere II de…
Antoni Besses i Bonet
Música
Pianista i compositor català.
Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per a piano i…
Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca
Tractat d’Aix-la-Chapelle, que clou la guerra de Successió austríaca Francesc I, marit de Maria Teresa, és rati-ficat com a emperador Frederic II de Prússia obté la Silèsia i Felip de Borbó, fill de Felip V, els ducats de Parma i Piacenza
Georg Wenzeslau von Knobelsdorf
Arquitectura
Arquitecte alemany rococó.
Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43
Otó de Freising
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador germànic.
Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus
ducat de Noto
Història
Títol de la casa reial de les Dues Sicílies.
Fou concedit pel rei Frederic II al seu fill el duc Guillem II d'Atenes mort el 1338, i, entre altres titulars, cal destacar l’infant Pere d'Aragó , fill de Ferran I Des del 1817 fou el títol dels primogènits dels ducs de Calàbria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina