Resultats de la cerca
Es mostren 3350 resultats
Viladonja
Poble
Poble (1.012 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes
Freixenet de Segarra
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió.
La població és molt disseminada L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formava un municipi independent que comprenia els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta
Queixigar
Poble
Poble i cap del municipi de Monesma i Queixigar, Ribagorça.
És aturonat, a la divisòria d’aigües del barranc de Fornó i el riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formà municipi independent fins el 1970 en què es fusionà en part amb el de Monesma de Ribagorça La part exclosa és la septentrional, l’antic terme de Sant Esteve del Mall
empresa pública
Economia
Empresa creada i gestionada per l’estat, amb la finalitat de compatibilitzar en grau variable el benefici amb altres objectius, normalment el subministrament de serveis públics.
En l’empresa pública els capitals, els beneficis i els dèficits hi són, respectivament, fornits, absorbits i coberts pel poder públic Amb tot, almenys des del punt de vista comptable, l’existència d’una comptabilitat diferenciada i d’una direcció poc o molt independent són condicions indispensables perquè l’organisme considerat sigui quelcom més que un pur engranatge administratiu
Alberto Miralles
Teatre
Escriptor i director escènic.
Titulat per l’Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l’avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón 1968 Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario 1962, el Guipúzcoa 1968 i el de la Real Academia 1975
Laye
Publicacions periòdiques
Revista cultural, fundada a Barcelona el 1951, sota el patrocini de la delegació provincial d’educació.
A la darrera època fou duta per un equip Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, JMCastellet, Carlos Barral, J i JAGoytisolo, Manuel Sacristán que li donà un aire de publicació independent i crítica, i publicà llargs assaigs sobre pintura, literatura i filosofia Fou suprimida en arribar al número 24 1954 JFerraté hi publicà La terra eixorca, de TSEliot
Faḫr al-Dīn
Història
Emir drus.
Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat
Atletas
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista publicada mensualment a Barcelona entre l’abril del 1980 i el setembre del 1981.
Periòdic independent adreçat al món de l’atletisme en totes les seves especialitats, es definia com a portaveu dels atletes En fou director Carlos Martín Usieto i hi collaboraren reconegudes firmes del món de l’atletisme, com Ramon Oliu i el doctor Pujol Amat Se n’editaren tretze números, amb irregularitats pel que fa a les mensualitats
Manuel Pallarès i Grau
Pintura
Pintor.
Estudià dibuix a Tortosa i pintura a la Llotja de Barcelona, on el 1895 conegué Picasso, de qui seria amic tota la vida i el qual dugué, el 1898, a Horta Anà a París, a Madrid i a l’Argentina com a pintor Fou auxiliar de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a Llotja Fou un artista acadèmic, independent
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina