Resultats de la cerca
Es mostren 22547 resultats
sícul | sícula
Història
Individu d’una antiga població que, vers el primer mil·lenni aC, ja s’havia establert en els territoris de la Sicília oriental.
A partir del s VIII aC els sículs hagueren de lluitar contra els grecs colonitzadors Hom creu que eren una població itàlica, d’origen ari, que s’establí a l’illa en el curs del segon millenni aC Hom els ha confosos sovint amb els sicans de la Sicília sud-occidental, que els eren anteriors
desflorament
Tecnologia
Operació de desflorar les pells i els cuirs ja secs, a fi d’aconseguir-ne un millor aprofitament, quan tenen moltes tares.
Hom anomena de flor corregida els cuirs i les pells sotmesos a desflorament
alanquins
Indústria tèxtil
Tela de cotó amb lligat de plana i amb l’ordit i la trama tenyits de color groguenc ja abans del tissatge.
fi
Punt darrer d’una cosa en l’espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua.
apoenzim
Bioquímica
Segons una teoria ja superada, part proteica dels enzims amb grup prostètic, inactiva, des del punt de vista enzimàtic, per ella mateixa.
ciclogènesi
Meteorologia
Conjunt dels processos meteorològics que donen origen a la creació de ciclons o bé a la intensificació d’uns altres ja existents.
Seners
Església
Església, dedicada a Sant Joan, i antic lloc del municipi d’Estoer (Conflent), al SW del poble, esmentat ja l’any 958.
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
recurs
Dret processal
Mitjà d’impugnació que la llei concedeix a les parts, en tota mena de judicis, per a demanar l’esmena d’una resolució judicial o un nou examen de la causa, ja sia davant el mateix jutge o tribunal que l’ha dictada, ja sia davant un tribunal superior.
Constitueix un veritable procés autònom, divers de les oposicions formulades durant el procés anterior, bé que sobre el mateix contingut en causa Entre els recursos interposats davant el mateix òrgan que ha dictat la resolució, hi ha els d'aclariment, de força, de queixa, de nullitat, de reforma, de reposició, de rescissió, de responsabilitat, de súplica i de terceria Entre els interposats davant un tribunal superior, hi ha l'apellació, la cassació i el recurs de revisió