Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
Joan Gingamps
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres de la catedral de Narbona.
Cridat el 1416 a Girona amb motiu de la continuació de les obres de la seu, proposà obrir les tres rosasses que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l’absis
Joan Gerson
Literatura francesa
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Jean Charlier, teòleg i escriptor ascètic francès.
Deixeble de Pierre d’Ailly, el succeí 1395 com a canceller de la Universitat de París Lluità per la pau entre les nacions, la reforma de l’Església i la terminació del Cisma d’Orient Intervingué en els concilis de París 1413-14 i de Constança 1414-18, en el qual combaté J Wyclif i J Huss i fou un dels principals defensors de la teoria conciliarista La seva crítica es dirigí també contra autors tan diversos com J Ruysbroeck, el joaquimita Ubertino da Casale i Ramon Llull, el darrer dels quals combaté, especialment en l’opuscle De examinatione Lullii 1423 Influït pel nominalisme, en la seva…
Joan Gamissà
Literatura catalana
Història del dret
Notari i poeta.
Documentat a partir de l’any 1472, formà part del Consell de la ciutat de València 1486 i 1490 L’any 1476 fou elegit pare de miserables , i el 1482, notari examinador amb Jordi del Royo el mateix any fou un dels quatre majorals de notaris Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català, A tu m’acost, mare del Creador , considerada una de les millors de les presentades Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Joan Gallifa
Cristianisme
Sacerdot.
Ingressà a l’orde dels teatins Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona formà part del complot antifrancès dit de l’Ascensió 11 i 12 de maig de 1809 Fracassat aquest i descoberts els conspiradors, fou executat amb ells a la Ciutadella de Barcelona
Joan Franc
Arquitectura
Arquitecte.
Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament El 1397 treballava a les capelles del reresagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep
Joan Fort
Cristianisme
Cartoixà.
Estudià teologia a l’estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d’Escaladei 1425, on morí en fama de santedat Escriví un Liber Revelationum , que es conserva manuscrit
Joan Fiol
Cristianisme
Religiós observant.
El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita
Joan Company
Cristianisme
Hebraista i classicista.
El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la ciutat El…
Joan Collado
Pintura
Literatura catalana
Pintor i poeta.
Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies, algunes de les quals són interessants pels jocs retòrics que intenten sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor Com a pintor, treballà predominantment en la decoració d’esglésies
Joan Coder
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina