Resultats de la cerca

Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats

Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de…

Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa…

S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…

Exercí diversos càrrecs al servei de Robert de Clermont entre el 1279 i el 1282, anys que redactà el tractat jurídic Coutumes de Beauvaisis És autor també de nombrosos poemes i de Manekine i Jehan et Blonde

Fou catedràtic de prima de cànons a Saragossa És autor de Tractatus de officio gubernationis seu procurationis generalis regni Aragonensis i de Suma de los fueros y ordenanzas del Reino de Aragón

Defensà la cultura eslava contra les opinions de Mommsen És autor d’un centenar d’obres de temàtica històrica i jurídica, especialment Studia nad prawem polskiem ‘Estudis de dret polonès’, 1855 i Królestwo Polskie, 1295-1370 ‘El regne de Polònia, 1295-1370’, 1919

El 1560 fou escollit per Caterina de Mèdici com a canceller del regne Intentà, endebades, una política moderada i de reconciliació entre catòlics i hugonots El 1538 impedí que fos establerta a França la inquisició 1560 Protector dels poetes de la Pléiade, ell mateix escriví versos llatins

Deixeble i seguidor de Quesnay, tractà de la doctrina fisiocràtica incidint especialment en l’aspecte de la jurisprudència Les seves obres principals són Liberté du commerce des grains 1765 i De l’ordre social 1777, on defensà la validesa del tableau économique

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York