Resultats de la cerca

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià

Pivot que jugà al CIBES i a l’Hispano-Francès, equip amb el qual debutà a la Lliga espanyola i fou campiona d’Espanya júnior La temporada 1978-79 fitxà per l’Intima, guanyà la Copa 1979, 1980 i la Lliga espanyola 1980, 1981 Després de la seva retirada, continuà vinculada durant uns quants anys a la selecció espanyola com a delegada en diferents categories Fou internacional amb la selecció espanyola en les categories juvenil, júnior i sènior

Formada a la UD Torredembarra, fou subcampiona del món juvenil 2001 Ha guanyat tretze Campionats d’Espanya absoluts 2003-14, 2016 i té la plusmarca estatal de la seva especialitat amb 70,52 m 2016 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012, cinc Campionats del Món 2003, 2005, 2007, 2009, 2011 i quatre d’Europa 2002, 2006, 2010, 2012 Als Jocs del Mediterrani del 2013, aconseguí la medalla de plata

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just

Membre de la Residència Blume durant dues temporades, posteriorment fitxà pel Lleida Episcopal, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil Dos anys després fitxà per l’Andorra TX i el 2002 marxà al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, on jugà cinc temporades, fins que es retirà Destacà en la posició de central i aconseguí l’ascens a la Superlliga masculina 2003 Amb la selecció espanyola disputà la Lliga Europea També fou membre de la selecció catalana

En la posició d’oposada, jugà a la Residència Joaquim Blume des del 1996 El 1998 fitxà per l’Universidad de Burgos, on competí a la Superlliga i participà en competició europea El 2001 marxà als Estats Units, on jugà als Colorado Buffaloes fins la temporada 2004-05 Amb la selecció espanyola juvenil guanyà un Campionat d’Europa 1998 i amb l’absoluta també participà en un Campionat d’Europa També jugà partits amistosos amb la selecció catalana

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Escacs durant més de vint-i-cinc anys A més, dirigí el Boletín de la federació després de la Guerra Civil També fou directiu del Club Espanyol, fins a la seva mort Exercí d’àrbitre auxiliar del Campionat del Món juvenil de Barcelona 1965 i, posteriorment, obtingué el títol d’àrbitre internacional El 1979 rebé un homenatge i se li atorgà la medalla del mèrit de la federació catalana

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags

Més conegut com Ponchi , s’inicià al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona En categoria juvenil fou campió de Catalunya 1995 i d’Espanya 1997 i assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el primer equip 1996 també fou campió de Catalunya júnior 1996, 1997 Com a sènior, jugà cinc temporades a la màxima categoria com a lliure i guanyà tres Lligues Catalanes Es retirà al final de la temporada 2000-01