Resultats de la cerca
Es mostren 1549 resultats
Carl Peter Henrik Dam
Bioquímica
Bioquímic danès.
Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars
Gemma Juanmartí Bordoll
Rem
Piragüista d’aigues braves.
Membre de l’Associació Esportiva Pallars, participà en diverses edicions del Campionat d’Espanya d’eslàlom i d’estil lliure en K1 Guanyà el Campionat d’Espanya d’estil lliure 2007 i aconseguí diversos podis en algunes proves de la Copa d’Espanya d’ambdues especialitats Participà al Campionat del Món d’estil lliure 2009 És professora de l’Escola de Piragüisme de Sort
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’energia lliure de Gibbs que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de…
coenzim Q
Bioquímica
Catalitzador bioquímic d’oxidoreducció.
És un derivat de la 2 metil-5,6-dimetoxibenzoquinina amb una cadena isoprènica lateral Els coenzims Q són anomenats també ubiquinones , i el nombre d’unitats isoprèniques és indicat amb una xifra El coenzim Q és la ubiquinona 50 Té per fòrmula És un pigment groc, insoluble en l’aigua, que hom ha extret de l’intestí d’animals És relacionat estructuralment amb les vitamines E i K
Pavel Ivanovič Mel’nikov
Literatura
Escriptor rus.
Descriví la vida i l’ambient dels sectaris del ritu antic Raskol a la ribera del Volga, i també el medi dels mercaders, el seu despotisme i la seva cobejança Krasil’nikovy ‘Els Krassilnikov’, 1852, V lesakh ‘Al bosc’, 1868-74, Na gorakh ‘A les muntanyes’, 1875-81 Compongué els tres volums de Sbornik postanovlenij otnosjaščikhsja k raskolu ‘Recull de totes les disposicions referents al cisma’, 1860-63
Hermann Osthoff
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Juntament amb K Brugmann, formulà el programa d’innovació —coneguda amb el nom d’"innovació dels neogramàtics"— dels estudis lingüístics 1878 i publicà la sèrie de Morphologische Untersuchungen 1878-1910 Anuncià la llei coneguda pel seu nom llei d’Osthoff , segons la qual tota vocal llarga s’abreuja davant una sonant r, l, m, n i també davant i, u com a segon element de diftong seguida de consonant
Frederick William Twort
Biologia
Microbiòleg anglès.
Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta
Alba Grau Edo
Rem
Palista.
Membre de l’Associació Esportiva Pallars, destacà en categoria júnior, en la qual aconseguí la segona posició en el Campionat de Catalunya d’eslàlom 2009 i la tercera en el Campionat d’Espanya 2010 en la modalitat de K-1 En categoria absoluta, aconseguí diversos podis a la Copa d’Espanya d’estil lliure Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa d’estil lliure 2010
càlcul de la data de la Pasqua
Astronomia
Cronologia
Conjunt d’operacions destinades a trobar la data de la Pasqua un any determinat.
Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199,…
fotosfera
Astronomia
Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.
Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina