Resultats de la cerca

Vinculat al Liceu Francès, més tard fou un dels socis fundadors del Club Esportiu Hispano Francès, i el 1959 es convertí en president de la secció de petanca del club El 1966 abandonà el càrrec i passà a ser vicepresident de la Federació Catalana de Voleibol i un any més tard, president 1967-70 Posteriorment fou vicepresident de l’Hispano Francès 1970-75, president de la federació espanyola 1976-84 i membre del Comitè Olímpic Espanyol 1982-84 Durant aquesta etapa organitzà els Preolímpics del 1983 i el torneig classificatori per als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Rebé la…

Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M Redondo fins que fou empresonat a Lleó El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis Enregistrà en…

Estudià piano al Conservatori de Música del Liceu i composició amb E Morera Compaginà la seva tasca compositiva amb la crítica musical Fundà i dirigí la "Revista Catalana de Música" i collaborà en nombroses publicacions catalanes Formà part de l’anomenada Generació del 27, juntament amb músics com R Gerhard, E Toldrà o R Lamote de Grignon, amb els quals mantingué una estreta relació El seu catàleg és reduït i s’hi troben obres per a orquestra, per a veu i piano, per a piano, per a guitarra i fins i tot una òpera, Laya Destaquen, però, les obres per a guitarra, especialment Fable…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de…

Estudià amb Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Monsalvatge i Antoni Ros Marbà, entre d’altres Després de dirigir diversos grups corals i instrumentals fou director titular de la Banda Municipal de Barcelona, càrrec que exercí des del 1980 fins al 1993 Collaborador habitual de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou nomenat director associat l’any 1981, ha treballat amb solistes de gran prestigi internacional Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu 1974, ha estat molt vinculat a l’òpera, en particular a les representacions dels Amics de l’Òpera de Sabadell, amb un…

Una de les més actives i consolidades del panorama musical català Integrada pel pianista Emili Brugalla, el violinista Corrado Bolsi i la violoncellista Amparo Lacruz, inicià les seves activitats el 1999, en el marc dels concerts inaugurals de l’Auditori de Barcelona Des de llavors, ha assolit un gran prestigi amb un repertori que no tan sols abasta les obres clàssiques, sinó que posa especial interès en la creació actual Han viatjat per diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica i han estat presents en importants cicles i festivals Des del 2005 imparteixen classes, com a formació resident, en…

Graduada a la Universitat de Nova York, amplià estudis a Europa amb A Augér i E Schwarzkopf i a l’Opera Center de la Juilliard School of Music de Nova York 1983-87 Debutà el 1989 a la New York City Opera La Bohème i el 1992 al Metropolitan Les noces de Fígaro Ha esdevingut una de les sopranes més destacades de la seva generació, molt especialment com a intèrpret de les òperes de W A Mozart Ha enregistrat nombrosos discs i el 1998 estrenà Streetcar Named , d’André Previn, a San Francisco Debutà el 2007 al Liceu amb Thaïs d’J Massenet El 2008 rebé el premi Polar, considerat el Nobel de la…

La seva formació acadèmica es desenvolupà a cavall de França i la Gran Bretanya, passant de rebre classes del Liceu Francès al Carnal College i, finalment, a la Universitat de Manchester Després d’un període en què treballà en el món de l’escena, accedí a la direcció del National Theatre i de l’Old Vic Theatre de Londres Treballà per a la televisió britànica, per posteriorment donar el salt a la direcció de llargmetratges The Killing Fields 1984, The Mission 1986, Shadow Makers 1988, City of Joy 1991, The Scarlet Letter 1995 i Vatel 2000 són alguns dels seus crèdits…

Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la…

Estudià a l’escolania de Sant Felip Neri i amb APérez Moya i més tard amb Lluís Millet i Eduard Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i des del 1934 actuà en el quartet vocal Orpheus El 1948 cantà al Liceu de Barcelona en El giravolt de maig , de Toldrà, i el 1949 fou solista de l’Orfeó Català en Elijah , de Mendelssohn Ho fou des d’aleshores en òperes de cambra i oratoris, com la Passió segons sant Mateu , de Bach, i El Pessebre , de Pau Casals Actuà a París i per a la Radiodiffusion Française i enregistrà discs de música clàssica i popular catalana, sardanes i contes…