Resultats de la cerca

Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics senador radicalsocialista 1904, ministre d’agricultura 1911, president del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-20 El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327 El 1918 fou ministre de l’interior Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de…

L’11 de febrer es van celebrar eleccions generals a Mònaco Amb una participació del 70,35%, els resultats van ser aclaparadors La llista Primo Prioritat Mònaco va obtenir 21 dels 24 escons i un 57,7% dels vots Horitzó Mònaco, 2 escons i el 26,1% dels vots Finalment, la Unió Monegasca, 1 escó i el 16,2% dels vots D’aquesta manera, el líder guanyador, Stéphane Valeri, va ser nomenat president del Consell Nacional, el càrrec electe més important del país Quant al càrrec de ministre d’Estat primer ministre, és de designació del cap de l’Estat, i el va ocupar Serge Telle

El país va continuar recuperant-se dels efectes de l’huracà María del mes de setembre del 2017, que va destruir moltes llars, inclosa la del primer ministre Una de les primeres mesures va ser la creació, a principi d’any, d’una Consulta sobre la Reconstrucció Nacional i el Partenariat Econòmic, formada per entitats públiques i privades per a refer el país El 10 de maig el primer ministre, Roosevelt Skerrit, va signar amb el Banc Mundial un acord per valor de 65 milions de dòlars per a programes d’habitatge i agricultura També es van signar acords de reconstrucció amb…

Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura…

Fill d’un important industrial del país que emigrà el 1947 des del Caixmir indi, després de graduar-se en economia a la Universitat de Lāhaur i en dret a la del Panjab, s’incorporà al conglomerat siderúrgic familiar Ittefaq Group of Industries Hostil a les polítiques socialitzants d’ Ali Bhutto , s’uní a la Lliga Musulmana  els anys setanta Després del cop d’estat del general Muḥammad Zia ul-Haq 1977, l’any 1980 fou designat ministre d’Indústria i, posteriorment 1985, primer ministre de l’estat del Panjab dins del règim militar Després de la mort de Zia 1988 n’esdevingué, de fet, l’hereu…

El país va ser escenari d’una crisi política sense precedents El detonant de la situació fou, al final d’octubre, la sorprenent destitució del primer ministre, Ranil Wickremesinghe, a mans del president Maithripala Sirisena, que va ordenar la dissolució del Govern i del Parlament, i la convocatòria d’eleccions A més, Sirisena, de manera sorprenent, va nomenar primer ministre Mahinda Rajapaksa, president del país entre el 2005 i el 2015 i expulsat del càrrec pel mateix Sirisena, fins llavors aliat seu i abocat a una deriva autoritària i de nepotisme Rajapaksa va ser…

A catorze anys 1942 s’integrà a l’organització militar Haganah, i participà en totes les guerres araboisraelianes ,en les quals comandà operacions decisives en les victòries israelianes, però també altres de molt controvertides Ocupà diversos alts càrrecs militars fins el 1972, que abandonà l’exèrcit El 1973 cofundà el Likud , pel qual fou diputat 1973-74 i des del 1977, ministre d’agricultura 1977-81 i de defensa 1981, càrrec des del qual organitzà l’ocupació del Líban 1982 El mateix any, les matances de palestins perpetrades per milícies cristianes als camps de refugiats de Sabra…

Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal…

Fou president del consell de relacions entre l’FMI i el GATT, director de l’Asian Development Bank 1975-79 i director general del Banc d’Itàlia 1979-92 Ministre del tresor del govern de Berlusconi maig del 1994, establí impopulars mesures de control de la inflació que provocaren la seva destitució al cap de set mesos Arran de la dimissió del govern de Berlusconi, al gener del 1995 fou nomenat cap d’un govern de tècnics amb un programa mínim basat en el sanejament de les finances públiques i la reforma del sistema de pensions Un cop aprovat el pressupost per a l’any 1996, al gener…