Resultats de la cerca
Es mostren 4624 resultats
pedrera de Gènova
Paleontologia
Terme de Mallorca on els anys seixanta, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus
.
Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà
Seréis campeones
Monografia
Esport general
Col·lecció de monografies esportives publicada a Barcelona el 1991.
Fou una de les iniciatives que es dugueren a terme per a la divulgació dels Jocs Olímpics de Barcelona De caràcter eminentment didàctic, descrivia aspectes tècnics i històrics dels esports que tractava Fou editada per La Vanguardia i en fou director José Luis López Va cloure la sèrie Andreu Mercè Varela amb un número dedicat a la història dels Jocs Olímpics de l’era moderna
Appendix Probi
Apèndix del tractat gramatical del Pseudo-Probus en el qual l’autor transcriu una llista de formes llatines que hom escrivia incorrectament o bé considerava vulgars.
L’autor les esmena, però no sempre d’acord amb les regles clàssiques i algunes de les esmenes poden identificar-se amb formes pertanyents a la llatinitat cristiana africana o visigòtica Hom el considerava dels s III-IV, bé que la crítica més moderna el data posterior al 568 És un gran instrument de treball per al coneixement i l’estudi del llatí vulgar
Paul Nipkow
Enginyer alemany.
Essent encara estudiant, el 1883 inventà i patentà el que ell anomenava “telescopi elèctric”, aparell destinat a transmetre imatges en moviment, precursor de la moderna televisió L’aportació més original fou la del disc que porta el seu nom, amb perforacions disposades en espiral, que resolia el problema de l’exploració i que ha esdevingut fonamental en el posterior desenvolupament de les tècniques televisives
Vicenzo Gemito
Escultura
Escultor.
Autor de nombroses figuretes de terra cuita, de tema popular Piccolo pescatore , 1876 Gallera Nazionale d’Arte Moderna, Roma, i de retrats Fortuny , 1814 Museu d’Art Modern, Barcelona Es caracteritzà per un virtuosisme tècnic al servei d’un anecdotisme detallista després d’una forta crisi mental s’apropà a l’estil hellenístic 1909 Immensament admirat al seu temps, hom l’anomenava il Dante della scultura
Immanuel Hermann von Fichte
Filosofia
Filòsof alemany.
Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53
Albert Verwey
Literatura
Poeta i crític neerlandès.
Pertanyent al moviment del 1880, els primers anys collaborà activament a la revista De Nieuwe Gids , portaveu del grup que representa el començament de la literatura moderna a Holanda De la seva poesia, que expressa una gran preocupació per l’home i per la societat, cal destacar De aarde ‘La terra’, 1896, De getilde last ‘El pes alleugerit’, 1927, Verzamelde gedichten ‘Poemes reunits’, 1938, etc
Tomàs Manuel Villanova i Muñoz-Poyano
Biologia
Metge i naturalista.
Catedràtic de química i de botànica de la facultat de medicina de la Universitat de València 1788-1802, fou un introductor de la química moderna i promogué la construcció d’un nou jardí botànic, avui encara vigent Fou també un dels primers a determinar l’òrbita del planeta Urà És autor dels índexs que acompanyen l’edició del 1773 de les Institutiones Medicae , d’Andreu Piquer
François Viète

François Viete
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic francès, conegut també com a Franciscus Vieta
.
Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591
Eulàlia Rodon i Binué
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la Universitat de Saragossa El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l’Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña 1957 Representà oficialment l’Estat espanyol en diversos congressos internacionals Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina