Resultats de la cerca

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional

Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Membre del club Sala d’Armes Montjuïc, s’especialitzà inicialment en floret, tot i que també ha estat sabrista i espasista Fou campiona d’Espanya individual de floret infantil 1987, 1988 i de floret per equips, cinc vegades en categoria júnior 1989-93 i cinc en categoria absoluta 1989, 1990, 1991, 1994, 1996 Ha estat campiona de Catalunya de sabre 2002 i dues vegades en floret en categoria júnior 1990, 1993 Internacional amb la selecció espanyola, participà en un Mundial júnior 1990 És àrbitra autonòmica de floret i espasa

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret i es proclamà campió d’Espanya individual en categoria cadet 1979 i júnior 1983, 1984, i per equips en categoria júnior 1979, 1984 i sènior 1984 També fou cinc vegades campió de Catalunya individual, una en categoria cadet 1981, tres en júnior 1981, 1982, 1983 i una com a sènior 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola en un Mundial júnior 1984 Es retirà l’any 1988

Començà a jugar a les categories inferiors del Club Natació Montjuïc, amb el qual aconseguí els Campionats de Catalunya d’infantil, cadet i juvenil La seva posició al camp era la de mig d’obertura i darrere El 1987 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, en el qual estigué fins el 1999, i aconseguí tres Lligues 1989, 1996, 1997, una Copa 1989 i dues Copes Ibèriques 1988, 1990 Fou internacional juvenil i nou cops amb la selecció espanyola absoluta Dirigí equips de les categories de promoció de la UE Santboiana

Fou fundada el 1983 per un grup d’exjugadors dels equips BUC, CN Barcelona, FC Barcelona, CN Montjuïc, CE Universitari, CN Poblenou, RC l’Hospitalet i RC Sant Boi Posteriorment, s’hi adheriren membres d’altres clubs, com el Castelldefels RUC, el Corralito RC o el Gòtics RC Ginés García la presidí fins el 2006 i, posteriorment, ocupà el càrrec Vicente Adelantado Habitualment juguen al camp municipal de l’Hospitalet de Llobregat També participen en el Festival Golden Oldies L’entitat fou distingida amb el Battered Relic Trophy

Fou un dels principals corredors de 400 m de finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta Formà part del Club Natació Montjuïc, el Club Atletisme Sta-dium i el Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat de Catalunya 1959, 1962, 1964 L’any 1959 superà el rècord català dels 400 m amb 49,20 s i el 1958 el dels 300 m amb 35,20 s En 4 × 100 m fou campió de Catalunya 1959 i subcampió 1958 En l’especialitat de 200 m fou subcampió 1958, 1959 i tercer 1964

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993

Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc 1929, i Espanya-França 1932 Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova 1931 i tercer a la travessia del port de Barcelona 1929 El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972