Resultats de la cerca

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret i es proclamà campió d’Espanya individual en categoria cadet 1979 i júnior 1983, 1984, i per equips en categoria júnior 1979, 1984 i sènior 1984 També fou cinc vegades campió de Catalunya individual, una en categoria cadet 1981, tres en júnior 1981, 1982, 1983 i una com a sènior 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola en un Mundial júnior 1984 Es retirà l’any 1988

Començà a jugar a les categories inferiors del Club Natació Montjuïc, amb el qual aconseguí els Campionats de Catalunya d’infantil, cadet i juvenil La seva posició al camp era la de mig d’obertura i darrere El 1987 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, en el qual estigué fins el 1999, i aconseguí tres Lligues 1989, 1996, 1997, una Copa 1989 i dues Copes Ibèriques 1988, 1990 Fou internacional juvenil i nou cops amb la selecció espanyola absoluta Dirigí equips de les categories de promoció de la UE Santboiana

Fou fundada el 1983 per un grup d’exjugadors dels equips BUC, CN Barcelona, FC Barcelona, CN Montjuïc, CE Universitari, CN Poblenou, RC l’Hospitalet i RC Sant Boi Posteriorment, s’hi adheriren membres d’altres clubs, com el Castelldefels RUC, el Corralito RC o el Gòtics RC Ginés García la presidí fins el 2006 i, posteriorment, ocupà el càrrec Vicente Adelantado Habitualment juguen al camp municipal de l’Hospitalet de Llobregat També participen en el Festival Golden Oldies L’entitat fou distingida amb el Battered Relic Trophy

Fou un dels principals corredors de 400 m de finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta Formà part del Club Natació Montjuïc, el Club Atletisme Sta-dium i el Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat de Catalunya 1959, 1962, 1964 L’any 1959 superà el rècord català dels 400 m amb 49,20 s i el 1958 el dels 300 m amb 35,20 s En 4 × 100 m fou campió de Catalunya 1959 i subcampió 1958 En l’especialitat de 200 m fou subcampió 1958, 1959 i tercer 1964

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993

Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc 1929, i Espanya-França 1932 Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova 1931 i tercer a la travessia del port de Barcelona 1929 El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Format a les files del CN Montjuïc, hi milità tota la seva carrera Aconseguí cinc títols de Lliga 1977, 1978, 1979, 1984, 1985 i fou subcampió de la Recopa d’Europa 1982 Fou campió d’Europa júnior 1980 Ha estat vicepresident 1998-2007 i president des del 2009 de la Federació Catalana de Natació , i directiu i vicepresident primer des del 2016 de la Reial Federació Espanyola de Natació Des del 2009 forma part de la junta directiva de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, de la qual és vicepresident des del 2013

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Germà de Hans S’inicià en el món dels rallis guanyant el III Ralli Tres Costes 1968 Amb l’escuderia Montjuïc, fou campió d’Espanya de velocitat per a turismes 1970 i guanyà les 3 Hores de Hockenheim Com a pilot oficial de Seat s’adjudicà el Campionat d’Espanya de rallis 1973 El 1973 abandonà el món de la competició i passà a gestionar la carrera del seu germà El 1986 tornà a competir enquadrat en l’equip Nissan de Raids, amb el qual quedà segon en el V Ralli dels Faraons