Resultats de la cerca
Es mostren 1838 resultats
Joan Prats i Vidal
Agronomia
Terratinent.
Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general
Joan Baixas i Carreter

Joan Baixas i Carreter Paisatge (aquarel·la, 1924)
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Barcelona, estudià també a París i a Madrid Treballà a Veneçuela 1889, i, novament a Barcelona 1891, fundà l’Acadèmia Baixas El 1919 fou creada, a iniciativa seva, l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, de la qual fou primer president Pulcre i mesurat en les seves aquarelles se'n conserven als Museus Municipals d’Art de Barcelona, és encara més important per la seva tasca pedagògica en foren deixebles artistes com Joaquim Torres-Garcia, Iu Pascual, Rafael Estrany i Ignasi Mallol, així com els fills del pintor, Montserrat Barcelona 1900, Ignasi…
Jordi Miralles i Conte

Jordi Miralles i Conte
Política
Polític.
Funcionari de correus fins el 2003, estudià Història Contemporània 2012-15 Membre del Partit dels i les Comunistes de Catalunya PCC, en fou secretari general de les joventuts i director de l’òrgan oficial, Avant 1989 Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa EUiA 2000-12, fou membre de la presidència federal d’Esquerra Unida 2002-12, vicepresident de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, membre del comitè executiu del PCC, del consell de presidents del Partit de l’Esquerra Europea i afiliat a Comissions Obreres Diputat al Parlament de Catalunya…
Costa d’Ivori 2018
Estat
A les eleccions municipals celebrades a l’octubre, el president Alassane Ouattara, al front de l’Agrupació dels Republicans RDR i de la coalició que reclama la ideologia de Félix Houphouët-Boigny, el primer president del país mort el 1993, l'Agrupació dels Houphouëtistes per la Democràcia i la Pau RHDP va obtenir el control de 92 municipis El Partit Democràtic de Costa d’Ivori PDCI, encapçalat per Henri Konan Bédié, en va aconseguir 50, i els candidats independents, 56 La consulta va ser una prova davant les presidencials, previstes per al 2020 El gener del 2019, el RHDP…
Joaquim Forn i Chiariello

Joaquim Forn i Chiarello
© Ajuntament de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en dret, en acabar els estudis treballà en un despatx d’advocats El 1989 s’integrà a Acció Olímpica, grup impulsor de la campanya “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics del 1992 El 1999 fou elegit regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona Revalidà el càrrec en les successives convocatòries electorals, i durant el mandat de Xavier Trias 2011-15 fou primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, president de Transports Metropolitans de Barcelona, vicepresident de l’Autoritat Metropolitana del Transport i vicepresident de Barcelona Serveis …
Els Verds
Partit polític
Partit fundat a Barcelona al maig de 1987 com a federació catalana de Los Verdes. Propugnava la defensa del medi ambient, el pacifisme i la solidaritat amb el Tercer Món.
Es presentà a les eleccions europees de 1987 23315 vots i a les autonòmiques de 1988 8105 vots El 1989, amb la Confederació Els Verds, però sense Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya AV-MEC, presentà a les eleccions europees la candidatura Llista Verda Aquestes formacions es tornaren a coalitzar en les eleccions generals d’aquest any, amb el nom d’Els Verds-Llista Verda, encapçalada pel catedràtic Joan Martínez Alier En les municipals de 1991 es presentà per Barcelona en la coalició Barcelona Verda amb AV-MEC i Partit Ecologista de Catalunya-VERDE Els líders eren l’…
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Literatura catalana
Assagista politicoeconòmic.
Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’aquesta També…
Partit Ecologista de Catalunya-Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico
Partit polític
Partit constituït el 1984 a partir del Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico.
Ha participat en les eleccions legislatives de 1986, 1989 10054 vots, 1993 9249 vots i 1996 5639 vots i en les autonòmiques de 1988 5927 vots, 1992 7786 vots i 1995 5639 vots En les municipals de Barcelona de 1991 concorregué dins la coalició Barcelona Verda amb Els Verds i Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya Dirigents Lluís G Domingo Masmitjà, Vicenç Amat i Josep Oriol Àvila Al gener de 1994 participà en la creació d’ Unión Centrista d’àmbit estatal amb el Centre Democràtic i Social, la Unión…
Liga Obrera Comunista
Partit polític
Partit trotskista constituït al desembre de 1973 a Barcelona per la part de la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” que no s’integrà a l’Organización Trotskista.
És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991 i la revista teòrica Marxismo 1978-1991 La seva…
baronia de Sacreu
Geografia històrica
Antiga jurisdicció senyorial centrada en el castell de Sacreu al sector del Maresme de la Serralada Litoral.
Actualment formaria part dels termes municipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del segle XIX, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina