Resultats de la cerca
Es mostren 1815 resultats
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren,…
oblada
Cristianisme
Ofrena de pa que solien fer els familiars d’un difunt en ocasió del funeral o d’un aniversari al moment de l’ofertori de la missa.
el Fluvià
Pont fortificat, del segle XII, sobre el Fluvià, passeig arqueòlogic d’accés a la vella població de Besalú
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Pirineu oriental.
Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important…
confessió de fe
Cristianisme
Síntesi escrita de la fe d’una església, especialment protestant.
L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells L’ocasió fou la Dieta d'Augsburg, d’on sorgiren la…
Jaume Bellés i Collado
Economia
Tècnic comercial i d’assegurances.
Després de passar grans dificultats familiars en ocasió de la guerra civil, comencà a treballar a la companyia Mutua General de Seguros, on romangué fins el 1955 Més tard, i ja amb experiència en aquest camp, fou contractat per una altra companyia d’assegurances per treballar a Guayaquil Equador, on s’establí Més tard entrà a la societat Milko Bar, a la mateixa ciutat, on tingué el càrrec de gerent de l’empresa També treballà com a gerent a la Compañía Hispano-Ecuatoriana, en el grup d’empreses Inesca i a la Casa Española, dedicades al comerç de café, cacau, llana i cotó El 1968 fou destinat…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós,…
Enric Solbes
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador, pintor i grafista.
Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes visuals Jocs…
qüestió de confiança
Política
Pràctica de nombroses democràcies parlamentàries per la qual el cap de govern o primer ministre sotmet la seva continuïtat i la de l’executiu que presideix a l’aprovació del cap d’estat o bé de l’assemblea legislativa.
Representa el procediment invers a la moció de censura , impulsada per l’oposició contra el govern En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de 1978 Aquest…
entremès
Teatre
Des de la fi del s XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent.
Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del s XVIII,…
ritu
Religió
Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’acció sagrada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina