Resultats de la cerca

El poble i la seva església parroquial, romànica dedicada a santa Maria, són ja esmentats el 1017 Al menys des de l’any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers

Hom ha intentat de cercar una explicació natural d’aquest fet, i generalment l’ha relacionat amb una espècie de tamariu Tamarix mannifera Tant l’Antic Testament com el Nou li donen un caràcter sobrenatural, dins la línia general de l’amor de Déu que guiava el seu poble

L’església parroquial, dedicada a Sant Miquel, és un notable exemplar romànic segle XII, amb un massís campanar, més tardà, al seu costat hi ha un petit nucli format per la rectoria i l’hostal, i l’escassa població és dispersa en pagesies Fou municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia el poble de Sauleda i l’antic monestir de Sant Salvi de Cladells

Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les…

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…

És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur llengua i llur…

Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

L’església parroquial és dedicada a Sant Llorenç Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió , esmentat ja el 1075 El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull

Situat al NE de la badia o port de Fornells , el més important de la costa de tramuntana, obert entre dos grans promontoris, el cap de Fornells , a l’W, i sa Mola de Fornells, a l’E, que forma una gran bossa de 5 km de longitud i 2 km d’amplada, al fons del qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls —s’Albufera—, amb unes salines ses Salines Noves i ses Salines Velles, que produeixen de 500 a 1000 tones anuals de sal Dins el port hi ha tres illes Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros La població té l’origen en una fortificació en resten les runes que al segle XVII…