Resultats de la cerca

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d’aquarella de la Universitat de Barcelona Exercí la seva professió a París, on s’installà 1948 Dedicat de ple a la pintura 1962, assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye 1964 i de Saint-Cloud 1965 Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París S’inscriu en una abstracció d’arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l’empastament

Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood

S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a  Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey  Esperando a Godot 1978, de S Beckett  Quan la ràdio parlava de…

S’inicià a Ràdio Estel, Catalunya Ràdio i Ona Rambla els anys noranta El 2000 s’incorporà a l’emissora RAC1, on ha estat el conductor dels programes Primer toc , Tu diràs i El Barça juga a RAC1 , on retransmet els partits de futbol del FC Barcelona Ha collaborat amb el programa El Club de TV3, i els diaris Ara i El 9 Esportiu , entre d’altres Ha escrit el llibre Avui patirem 2006 Obtingué el premi al millor professional en els Premis Ràdio Associació 2010