Resultats de la cerca

Significà una inversió en el sistema d’aliances a Europa i donà pas a la guerra dels Set Anys , durant la qual foren signats dos tractats més, també a Versalles, els anys 1757 i 1759, que concretaven l’ajuda francesa a Àustria

No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud

Començà la seva activitat literària amb la poesia romàntica A porta inferi 1897, Milǎ sedmi loupžníku ‘L’estimada dels set bandolers’, 1906 En el període de la Primera Guerra Mundial es dedicà a l’exaltació de la independència nacional Okno ‘La finestra’, 1921

Publicà set llibres de poesia, el més representatiu dels quals és Külvarosi éj ‘La nit suburbana’, 1932 La seva poesia, d’una gran sensibilitat lírica i un alt nivell intellectual, reflecteix la seva pròpia misèria i accentua suggestivament la força del proletariat revolucionari

Collaborà en diverses revistes i ha conreat el reportatge Arpegii la Siret ‘Arpegis sobre el Siret’, 1964 la poesia Ṣapte inşi întro carua ‘Set individus en un carro’, 1961 i el teatre Saptamîna patimilor ‘La setmana Santa’ i Viteazul ‘El valent’, 1969

Pretesament literària, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí Se’n publicaren set números, de manera irregular, entre el 7 de juny i el 13 de setembre de 1891

Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena…

Les feses branquials posen en circulació la faringe amb l’exterior, i sobre elles se situen, part dedins, les làmines branquials