Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Sant Pere dels Masos de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…
A. Farrés i Companyia. La fàbrica de cristall de Badalona
Artur Farrés i Companyia, la fàbrica de cristall de Badalona títol d’una obligació o pagaré A Farrés i Companyia es constituí a Badalona el 1866 amb l’objectiu de fabricar tota mena d’objectes de cristall El seu primer soci, que donava nom a l’empresa, era Artur Farrés L’acompanyava Martí Arolas i Ferrer, un personatge vinculat a una sèrie d’empreses catalanes director-conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima, promotor del que seran els grans magatzems de Barcelona i després Crèdit i Docks i vocal del Foment de la Producció Nacional el 1878 A Farrés i Companyia presentà el ric cristall…
oriflama
Història
Estendard de l’abadia de Saint Denis (França), que fou adoptat pels reis francesos del segle XI al 1465.
Tenia forma quadrada i era de seda vermella, sembrada d’estrelles d’or
alfonsí d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent iniciada a Sardenya per l’infant Alfons el Benigne i batuda a nom de Jaume II.
Tenia igual valor que el croat barceloní També era anomenat alfonsí de Sardenya
alfarda
Indumentària
Mena de toca de tela rica usada per les dones a l’edat mitjana.
Sovint tenia tires i orles decoratives es distingia especialment la de moda castellana
la Foieta
Partida
Partida de regadiu (arrossars) del municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Antic lloc de moriscs el 1563 tenia 17 focs, es despoblà el 1609
foriscapi
Història
Dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme; en general, acostumava a ésser la tercera part del valor de l’immoble.
Si el senyor feia ús del dret de fadiga, no tenia el foriscopi
amit
Cristianisme
Llenç que el sacerdot o d’altres oficiants es posen sobre les espatlles, sota l’alba, per celebrar la missa o altres actes litúrgics.
Actualment tendeix a prendre novament la forma de caputxa que ja tenia abans
apotactita
Cristianisme
Seguidor d’una secta cristiana del segle IV, que pretenia d’ésser fidel a l’ensenyament de l’Evangeli renunciant a tota mena de propietat, vivint d’almoina i portant una vida nòmada.
El nom tenia, originàriament, el significat més genèric de ‘monjo’ així, en Egèria
Ripoll
Antic llogaret
Antic llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, vora el riu.
Era lloc de moriscs tenia 13 focs al moment de l’expulsió del 1609
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina