Resultats de la cerca

Residí a Tolosa, al Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme Deixeble, com a pintor, de JLPellicer i de MUrgell Com a fotògraf fou premiat per La Ilustració Catalana 1903 i, amb medalla d’honor, en l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905 Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

Fou professor a les universitats de Poitiers, Tolosa i París i director d’estudis a l’École Pratique des Hautes-Études Escriví Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Âge 1889, unes bibliografies de cançoners provençals 1916 i francesos 1918, diverses edicions de texts lírics i dramàtics medievals Guillem IX, Gavaldà, Hug de Sant Circ, el català Berenguer de Palol, les Joies del Gai Saber, etc, La poésie lyrique des Troubadours 1934, etc Des del 1945 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió i el matrimoni amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Bizanci Estudià a París Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al convent de Sant Francesc de Perpinyà, i hi fou enterrat

Havia acompanyat el seu pare als setges d’Almeria i de Tortosa En 1135-55 fou presoner de Ramon V de Tortosa Es casà 1157 amb Matilde, filla d’Hug II de Borgonya En 1159-60 lluità contra Tolosa, al costat dels catalans i els anglesos, i prengué Caors Acollí el papa Alexandre III de Montpeller el 1162 i el 1165 i fou defensat per aquest contra les pretensions dels genovesos, que aspiraven al monopoli de la navegació d’altura a la Mediterrània occidental Això conduí Montpeller a l’aliança amb Pisa

Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després

Filla tercera del comte Ramon Berenguer V aquest la nomenà hereva del comtat quan ja les seves dues germanes grans s’havien casat amb els reis de França i Anglaterra, i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa 1241, però no s’aconseguí la dispensa pontifícia Llavors el pare de Sança nomenà hereva del comtat la filla petita, Beatriu, i casà 1242 Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i de Poitiers, rei de Romans i de Germània, fill del rei Joan I

Ingressà a la CNT d’estudiant En esclatar la guerra arribà a comandant metge amb la columna Roig i Negre Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers Passà als camps de Sant Cebrià Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya Després de la victòria dels aliats, s’installà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 fou nomenat secretari general de la SIA Solidaritat Internacional Antifeixista Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona 1946-47, es traslladà al Brasil, on exercí la medicina

Es formà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba Visqué amb Salvador Alarma a París 1892-95, on fou deixeble d’A W Bourguereau, B Constant i JP Laurens Com a illustrador Album Salón , 1898-1904 es feu ressò de l’estil modernista d’A Mucha Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excellí Com a pintor conreà un realisme anecdòtic, sovint proper a l’art pompier

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a “Poesia” i “Ariel” Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983