Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
astrobalística
Astronomia
Estudi dels fenòmens produïts quan un sòlid travessa un medi gasós a velocitat prou elevada per a causar ablació.
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…
banda
Heràldica
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre a l’inferior sinistre.
La seva amplària és d’un terç de la de l’escut Les bandes, si passen de quatre, s’anomenen cotisses
el Figueró i Montmany

El Figueró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall del Congost, al sector on aquest riu travessa la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el…
Okrug Autònom dels Txuktxis
Divisió administrativa
Okrug autònom de l’oblast’ de Magadan, a Rússia.
La capital és Anadyr’ 7 703 h 1970 S'estén des de l’estret de Bering fins a la conca del riu Kolyma i des de l’oceà Àrtic fins a la mar de Bering De terreny muntanyós, és ocupat per diverses serralades, algunes de les quals són paralleles entre elles, de direcció NW-SE la serralada Gydanskij o Kolymskij travessa, però, la regió de SW a NW L’únic sector pla és constituït per la conca de l’Anadyr’, entre la península de Čukotsk i la serralada de Kor'aks El riu desemboca en un entrant de la mar d’Anadyr’, on hi ha l’únic nucli important, Anadyr’ La vegetació és la…
conca de Tremp

La conca de Tremp des del coll de Comiols
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la…
Amapá
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra conca important que drena el territori El…
Alentorn

Alentorn (Noguera)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat a 380 m alt. al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn , a 1,5 km de la dreta del Segre.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina