Resultats de la cerca

Polític i diplomàtic castellà Des del 1648 fou conseller d’estat Fou president del Consell d’Índies 1664-74, virrei de Nàpols 1659-64 i president del Consell d’Itàlia 1674-76 Actuà de plenipotenciari a Westfàlia 1645-48 i contribuí a la pau de Münster 1648 Fou el conseller de la reina Marianna d’Àustria en política exterior quan Castella es trobava davant la secessió de Portugal, les aspiracions de Lluís XIV sobre els Països Baixos i el recent tractat dels Pirineus 1659 Es mostrà d’antuvi partidari d’una política d’acostament a França enfront de Viena, però Nithard portà endavant una política…

Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer el 1680 La…

Fill de Carlos de Beaumont i Lizarazu, fou un dels caps del partit beaumontès favorable a Carles de Viana en les lluites contra el seu pare Joan II de Catalunya-Aragó Governador, canceller 1445 i capità general de Carles a Navarra el 1457, compartí amb ell la captivitat 1461 més tard fou lloctinent d’Enric IV de Castella, mentre aquest era rei de Catalunya 1462-63, durant la guerra civil catalana La seva defecció de les files de Pere de Portugal 1464 i l’adhesió a Joan II a Vilafranca del Penedès, foren un cop ben fort per a la causa del Principat Però no prengué part en la guerra i tornà a…

Oficial de les tropes franquistes durant la guerra civil, fou més tard un dels preceptors més influents del príncep Joan Carles de Borbó Ministre secretari general del Movimiento des del 1969, i vicepresident del govern entre el juny del 1973 i el gener del 1974, a partir del desembre del 1975 ocupà la presidència de les Corts i del Consell del Regne, des d’on impulsà l’autodissolució d’aquestes institucions i el desmantellament formal del franquisme, obrint pas a la reforma política Dimití al maig del 1977, i rebé el ducat de Fernández Miranda

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques

Ciutadà de Saragossa, fou armat cavaller Fou lloctinent de mestre racional del regne d’Aragó i diputat de la generalitat 1593 De les seves obres, totes manuscrites, es destaca Linajes de nobles e infanzones del Reino de Aragón

Típic exponent de la casuística, hom l’ha considerat el pare del laxisme Escriví Liber theologiae moralis 1644

D’ascendència noble, acompanyà Felip de Castella a Anglaterra i Flandes, participà com a voluntari en la conquesta de Xile i acomplí algunes missions diplomàtiques per encàrrec de Felip II Li dedicà La Araucana 1569, poema èpic en octaves reials, sobre la subjugació del poble araucà, en la qual el poeta participà Mostra notable de l’epopeia renaixentista, posa en relleu la noblesa i valentia d’aquell poble i presenta vigoroses descripcions del paisatge i dels combats Els versos, de qualitat desigual, reflecteixen la influència de Virgili, de Lucà i sobretot d’Ariosto

Comte de Melgar, casà la seva filla, Joana, amb Joan II de Catalunya-Aragó Participà en les guerres civils castellanes s’oposà al favorit Álvaro de Luna, prengué part en la revolta nobiliària que deposà Enric IV Àvila, 1645 i feu costat al seu net Ferran d’Aragó i a la princesa Isabel Aconseguí una gran fortuna, i convertí Medina de Rioseco en el centre del seu mayorazgo

El 1903 anà a París, on estudià a fons les obres de Cézanne, Van Gogh i Gauguin Excellí en l’art de la natura morta i del retrat Don Miguel de Unamuno, Valle-Inclán