Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Spina
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Itàlia, a la desembocadura del Po, probablement una fundació etrusca en territori dels umbres.
Edificada sobre palafits, pot ésser considerada com el port d’arribada dels productes grecs Tingué molta vitalitat durant el s VI aC Hom hi ha descobert una necròpoli molt important s VI-III aC És particularment rica la collecció de vasos àtics amb figures vermelles i negres, així com diverses ceràmiques alt-adriàtiques, italiotes i bronzes etruscs decorats esplèndidament, troballes conservades al Museo Nazionale Archeologico de Ferrara
Son Fe
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcúdia (Mallorca).
Situat a la zona més accidentada, al SW del terme, centrat per l’església construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite , que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe 260 m alt i que domina la vall de Son Fe Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’augustinianes Prop seu hi ha unes mines de carbó
cap de Sant Antoni
Cap
Cap de la Marina Alta, que tanca pel N la badia de Xàbia.
Constitueix un abrupte esperó rocallós del Montgó, extrem NE de les serralades Subbètiques, en el qual hi ha activa una superfície d’abrasió marina a 200 m A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni L’antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l’indret conegut actualment per la cova de la Bassota
selva de Turíngia
Massís
Massís hercinià d’Alemanya, paral·lel al Werra (afluent del Wesser).
Constitueix un horst allargat i estret, format per esquists primaris i arrasat per una superfície d’erosió terciària, el qual accidenta una gran part del SW del land de Turíngia El punt més alt és el Grosser Beer 982 m Hi ha indústries del cristall, de la porcellana i de la fusta gràcies a la riquesa dels boscs També hi ha jaciments de potassa
Bóquer
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum
.
La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i el Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori 362 m alt entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer , a l’est, anomenat el morro de Bóquer
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
Gavàs

Vista del poble de Gavàs
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs.
Aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares la capçalera és anomenada riu de les Ares , drena la vall de la Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo La muntanyeta de Gavàs 2069 m alt separa les valls de la Múria i de Bardaixí La parròquia és dedicada a sant Jaume
Defla
Possessió del municipi de Sineu (Mallorca), a l’est de la vila.
Al peu del puig de Defla 166 m alt hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval en època musulmana era una important alqueria, que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica 1862
coma de Crabes

L’estany de Crabes sota la cresta deles agulles de Crabes i l’estany de Sant Maurici, ambdós al terme d’Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot.
Centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes , a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Portarró el cim culminant és el pic de Crabes 2 720 m alt, del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes