Resultats de la cerca

Pivot que s’inicià al CE Mireia de Montgat i l’any 1988 passà a l’equip formatiu del Segle XXI Jugà amb el Club Esportiu Universitari de Barcelona 1992-98 i el Ros Casares 1998-204, amb el qual guanyà tres Lligues 2001, 2002, 2004 i tres Copes de la Reina 2002, 2003, 2004 Tornà a l’Universitari–FC Barcelona 2004-07 i quan l’equip desaparegué fitxà pel CB Puig d’en Valls d’Eivissa, on finalitzà la seva carrera Amb la selecció espanyola assolí dues medalles de bronze en el Campionat d’Europa 2001, 2003 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004

Coneguda com Mariajo , s’inicià al Centre d’Esports Sabadell 1999-2003 Després jugà al Futbol Club Barcelona 2003-05, Llevant UD 2005-09 i al Reial Club Deportiu Espanyol des de l’estiu de l’any 2009 Fou campiona de la Superlliga 2008 i també ha guanyat la Copa de la Reina en quatre ocasions 2003, 2007, 2010, 2012 És internacional des de l’octubre del 2011

Formada al Tir Esportiu de Barcelona, fou la primera catalana olímpica en una prova de tir, concretament en carrabina d’aire de 10 m i en carrabina de tres posicions de 50 m en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fou sisena en carrabina d’aire comprimit en el Campionat del Món 1998 i d’Europa 1999, i setena en la prova “tets” de la Copa del Món 2000 Guanyà el Campionat d’Espanya diverses vegades en les modalitats 3 × 20 i carrabina d’aire comprimit També baté el rècord d’Espanya de 3 × 20 amb carrabina de calibre 22

Cinturó negre setè dan, s’inicià a l’Acadèmia de Judo Jiu Jitsu de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya 1955, 1957-60, i fou diversos anys consecutius campió de Catalunya El 1958 participà en el primer Campionat Mundial de judo i assolí la medalla de bronze en els Campionats d’Europa celebrats a Barcelona Fou capità de la selecció catalana de judo entre el 1955 i el 1962 També exercí en 32 ocasions com a capità de la selecció estatal L’any 1964 obtingué el títol d’àrbitre internacional Fou cofundador de la secció de judo del FC Barcelona i directiu d’aquesta secció 1960-62 El…

Fou nou vegades campió d’Espanya sis en salt d’alçada 1940-44, 1946 i tres en triple salt 1940, 1944, 1945 També fou nou vegades campió de Catalunya una en 110 m tanques 1943, tres en alçada 1940, 1945, 1946, una en llançament de pes 1940 i quatre en llançament de disc 1943, 1946, 1947, 1948 Aconseguí diversos rècords de Catalunya i d’Espanya en salt d’alçada, el darrer dels quals 1944 no fou superat en 23 anys Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Després de l’atletisme tingué una llarga carrera com a preparador físic i entrenador, en diversos esports En futbol, entrenà el…

Competí pel Catalunya Atlètic Club, el Club Natació Barcelona, l’Ateneu Igualada, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona, i fou sis vegades campió de Catalunya entre el 1917 i el 1924 dues en 800 m, dues en 1500 m i dues en 5000 m Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m i 1500 m 1923, i de 5000 m 1920 S’imposà també a la Jean Bouin de Barcelona 1921 Tingué els rècords d’Espanya de 1000 m 1920 i de 10000 m 1917, i també els de Catalunya de 800 m, 1500 m, i del relleu 4 × 400 m amb el FC Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920

Membre del Club Natació Granollers, fou campiona d’Espanya júnior 2011 en solo i per equips El mateix any s’incorporà a la selecció espanyola absoluta i guanyà el World Trophy i la medalla d’or en combo i per equips en el Campionat d’Europa En els Jocs Olímpics de Londres 2012 assolí la medalla de bronze per equips i en els Campionats del Món de Barcelona 2013 obtingué dues plates per equips i una en combo

Especialitzat en paràlisi cerebral, l’any 1961 posà en marxa, juntament amb Júlia Corominas, el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel de Barcelona, centre de referència a tot l’Estat durant molts anys, i en fou el director mèdic fins que es jubilà 2005 L’any 1965 creà i coordinà dins el mateix centre el primer Servei de Tractament Precoç per a joves amb lesions cerebrals o trastorns de desenvolupament, pioner a l’Estat espanyol i el tercer existent arreu d’Europa

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Començà a destacar en edat juvenil, però el seu èxit més important arribà quan es proclamà campió de Catalunya absolut 1983