Resultats de la cerca

Competí pel Centre Gimnàstic Barcelonès i pel FC Barcelona Fou campió 1991, 1993 i subcampió 1990, 1992 de Catalunya de triple salt a l’aire lliure, i campió 1993 i segon classificat 1992 en la mateixa prova en pista coberta El 1993 fou medalla de bronze en categoria absoluta en els Campionats d’Espanya de pista coberta

Competí representant l’Sporting Club i es proclamà en dues ocasions campió d’Espanya en la categoria de pes pesant 1980, 1981 També guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya amateur en aquesta mateixa categoria 1979, 1980 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur

Atleta del CN Barcelona, formà part de l’equip espanyol que guanyà la medalla de bronze en la cursa de relleus de 4 × 4-3-2-1 voltes en la tercera edició dels Jocs Europeus en pista coberta 1968 El 1969 fou tercer en els 400 m del Campionat d’Espanya en pista coberta En Campionats de Catalunya fou campió dels 400 m 1969 i dels 4 × 400 m 1967 El 1969 superà el rècord català dels 400 m en pista coberta i també fou membre dels equips que milloraren els rècords catalans a l’aire lliure dels 4 × 400 1968 i dels 4 × 800 m 1967, 1968

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, jugà amb el Barcelona B 1998-99 i ingressà al primer equip 2000-02, amb el qual disputà 59 partits Fill de l’exporter del Barça Miguel Reina, formà part de la plantilla de la selecció estatal que guanyà la Copa del Món 2010 i l’Eurocopa 2008, 2012 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Pivot format al planter del FC Barcelona i que després jugà amb el Sabadell, l’OAR Gràcia, l’OAR Corunya 2002-04, el Pilotes Posada 2004-06, l’Algesires 2006-08, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el Bidasoa 2008-10 El 2010 fitxà per l’Anaitasuna, club amb el qual juga la Lliga Asobal des de la temporada 2011-12

Competí representant el gimnàs barceloní JACSAE i es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes intermedi 1962

Membre del Club Natació Sabadell, fou el màxim impulsor del waterpolo femení català La disputa de la primera competició oficial fou pràcticament obra seva en aconseguir que els clubs Mediterrani, Badalona, Sabadell i Poblenou classificats en aquest mateix ordre juguessin una lliga territorial l’any 1981 Després propicià que la Lliga estatal fos una realitat el 1988 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1981

Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip