Resultats de la cerca

Es formà al Club Egara, amb el qual jugà en la màxima categoria 2000-05 i guanyà una Copa del Rei 2002 Marxà a l’equip holandès Larensche Mixed Hockey Club 2005-06 i al KHC Leuven de Bèlgica 2006-09, amb el qual guanyà una Lliga 2008 Fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2009-11 i la temporada següent retornà a l’equip belga L’any 2016 anuncià el seu retorn al primer equip del Club Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Amb la selecció espanyola, obtingué el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata als Campionats…

Extrem dret, fou jugador del Futbol Club Barcelona la temporada 2003-04, procedent de l’Sporting de Lisboa, amb el qual disputà 41 partits i marcà 3 gols La temporada següent passà a jugar al Porto Ha estat diverses vegades internacional amb Portugal

Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1939 i la Federació de Muntanyisme i Esquí dels Pirineus Orientals, creada per les autoritats franquistes l’any 1940 Durant la Guerra Civil Espanyola, fou voluntari del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i participà en la companyia d’esquiadors de l’exèrcit d’Aragó Publicà diferents articles en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1935

Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic

És jugador i president del Club Dards 501 de la Bisbal del Penedès, de la primera divisió catalana El 2009 es proclamà campió de Catalunya individual i subcampió per parelles, amb Josep Santoja

Collaborador de la Fundació del Bàsquet Català, de la qual dirigeix el Centre d’Estudis des de l’any 2011 Fou comissari de l’exposició ‘‘100 anys de basquetbol a Catalunya Del pati al parquet’’, al Museu Olímpic i de l’Esport Ha publicat la trilogia El bàsquet a Catalunya 2000 i 2006, així com La popularitzacio del bàsquet a Catalunya De l’escola a la pista 2008, dins la collecció “Textos de Cultura i Esport”

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011

Conegut com Sandro Puppo, arribà al Futbol Club Barcelona després d’entrenar la selecció de Turquia que jugà el Mundial d’Alemanya del 1954 Entrenà al Barça la temporada 1954-55, en la qual va fer debutar Luis Suárez, i aconseguí el subcampionat de Lliga Posteriorment marxà a la Juventus

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE des de la seva fundació el 1942 Va pertànyer al grup de membres de CEC que el primer terç del segle XX innovà en els àmbits de l’escalada i l’esquí Company de Lluís Estasen i Jofre Vila, realitzà primeres ascensions a Montserrat i al Pedraforca Realitzà escalades a diferents massissos alpins, com l’Oberland 1922, el Mont Blanc 1925, 1928 el Delfinat 1926 i el Monte Rosa 1928 També cal destacar la seva passió per la fotografia i el seu fons a l’arxiu del CEC

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica