Resultats de la cerca

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Jugà al CP Collblanc i al GE Seat abans de fitxar pel Picadero Jockey Club de Lliga estatal el 1973 Amb aquest club fou campiona de Copa 1975, 1978, 1979 i de Lliga 1975, 1976, 1978 El 1979 s’incorporà al Club Bàsquet Cibes fins el 1982

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista

Procedent del Llevant, jugà tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-73, dues d’aquestes a primera divisió Actuava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana Després jugà al Múrcia 1973-75 i al Betis 1975-80, amb el qual fou campió de Copa 1977 Fou dues vegades internacional

S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió

Format a les catego-ries inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà a la filial la temporada 1986-87 Un any després feu el salt al primer equip, en què jugà 20 partits i marcà 2 gols Després passà pel Real Oviedo 1988-89 i pel Logronyès 1989-91 El Barça el repescà la temporada 1991-92, en què guanyà la Lliga i la Copa d’Europa Posteriorment jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2000 Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola, i marcà un gol Fou director esportiu a l’Espanyol i entrenà els juvenils de la Damm 2012 Rebé la…

L’estiu del 1967 fitxà pel FC Barcelona, provinent del Sevilla CF, i romangué al club fins al començament de la temporada 1968-69, que marxà al Saragossa Jugava d’extrem dret i amb el Barça disputà 41 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1968

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines

Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una medalla de…