Resultats de la cerca

Situació Vista del turó on s’assenta el castell, amb una albarrana a primer terme i l’església de Santa Maria a l’extrem de llevant ECSA - J Bolòs El castell de Castelló es troba al capdamunt del tossal del Castell, en una terrassa superior a la que ocupa l’església gòtica de Santa Maria Mapa 32-14359 Situació 31TCG109325 Castelló de Farfanya és situat a 8 km de Balaguer seguint la C-148 que porta fins a Binèfar JGB Història La primera notícia que tenim d’aquest castell data del 1036 Apareix en el document de donació de la meitat del castell de Santa Linya a Santa Maria de la Seu feta pels…

Situació Vista aèria d’aquest imposant castell, segurament conquerit als àrabs per primer cop, vers els anys 1015-16, pel comte Ramon Borrell I de Barcelona ECSA - M Catalán Sector superior de la fortalesa, des de la banda meridional, amb les quatre sales cobertes amb volta de canó de perfil apuntat i la torre mestra ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat damunt d’un serrat, sobre el poble d’Alòs Controlava el pas del riu Segre, que passa per sota del castell, a la banda meridional Mapa 33-13328 Situació 31TCG302428 Des d’Artesa de Segre surt una carretera que porta fins a Alòs Des de la…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

El 22 de juliol de 1461, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Montsuar i Mateu Lleida 1410 – 1491, canonge i degà de Lleida diputat militar Bernat de Saportella, cavaller diputat reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Despilles, comanador de Barbens oïdor militar Bernat Joan Sacirera, donzell oïdor reial Bernat Joan de Casaldàguila, ciutadà de Barcelona Manuel de Montsuar va néixer a la ciutat de Lleida, fill tercer d’Antoni de Montsuar, donzell, senyor de Torregrossa, i Constança Mateua Els Montsuar…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…

La creació artística a Barcelona visqué durant la catorzena centúria una de les èpoques més brillants Els artífexs d’aquesta situació privilegiada foren, a parts equivalents la reialesa, centrada de manera gairebé absoluta en la figura de Pere el Cerimoniós l’Església, que participà en projectes parroquials i conventuals, a més de tenir cura de les obres de la nova catedral i la mateixa Ciutat, representada pels organismes del poder municipal Tampoc no va ser gens menyspreable la implicació d’altres entitats urbanes, com les confraries Finalment, cal no oblidar els particulars, alguns dels…

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…