Resultats de la cerca
Es mostren 5193 resultats
Bastia

Vista del port vell de Bastia
© Guillem Verger
Capital del departament d’Alta Còrsega, a Còrsega, França, situada a la costa de la mar Tirrena, a l’extrem nord-est de l’illa.
És el nucli industrial cigarrets, productes alimentaris, serradores, i el centre comercial exportació de verdures, castanyes, fusta, carbó vegetal, etc més important de Còrsega, i s’hi practica la pesca corall, seitó La ciutat, fundada pels genovesos el 1313, s’ha estès al voltant d’una petita badia, on és situat el port antic, i, més tard hom creà un nou port dedicat principalment al tràfic comercial Hi ha un aeroport internacional a 23 km de la ciutat, a Poretta A partir del 1453 fou residència del governador genovès i sofrí l’evolució històrica general de Còrsega Passada l’illa sota el…
Pere de Queralt i d’Anglesola
Història
Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).
Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el…
Nicolau de Peralta i de Randazzo
Història
Quart comte de Caltabellotta i gran justicier de Sicília, fill de Guillem.
El 1392 prestà fidelitat a la reina Maria i al rei Martí quan en companyia de l’infant Martí arribaren a l’illa Rebé llavors el títol de marquès de Mazzara i comte de Calatafimi amb els llocs de Giuliana, Adragna, Sambuca, Calatamauro, Contessa i Comici Malgrat això es revoltà el 1393, com el seu pare Després d’algunes negociacions, el 1395 i el 1396, per retornar a l’obediència dels reis, arribà a un compromís el 1397 i obtingué el reconeixement del comtat de Caltabellotta amb Calatafimi i Sclafani, la capitania vitalícia de Sciacca i exempcions fiscals Com a premi de la seva collaboració…
Bill of Rights
Dret
Nom amb què és coneguda la llei jurada el 1689 per Guillem III d’Orange.
Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…
Bruce
Família escocesa descendent de Robert de Bruce (mort vers el 1094), cavaller normand que passà a Anglaterra amb Guillem I.
El segon Robert de Bruce mort el 1141 s’establí a Escòcia 1124 El sisè Robert de Bruce mort el 1295 fou besnebot dels reis Malcolm IV i Guillem I El seu fill, Robert de Bruce mort el 1304, obtingué el comtat de Carrick, i el fill d’aquest, Robert de Bruce mort el 1329, tornà a fer valer les pretensions del seu avi al tron i esdevingué rei el 1306 El seu germà, Edward de Bruce , morí el 1318 lluitant per obtenir el títol de rei d’Irlanda
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…
Sibil·la de Mataplana
Història
Senyora de Montpeller, pel seu casament amb Guillem VI de Montpeller, casament que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al Casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporades a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença
marquesat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit pels reis Martí I i Maria I de Sicília, el 1396, a Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, comte d’Agosta, a qui fou confiscat el 1398.
Sembla que més tard fou retornat al seu fill Guillem Ramon de Montcada i Carròs mort el 1448
Elba

Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina