Resultats de la cerca

Es formà en les disciplines de trampolí, doble minitrampolí i túmbling al Gimnàs Club Guinardó de Barcelona En categoria juvenil fou campiona de Catalunya 1978 de doble minitrampolí En la Copa Catalana fou guanyadora de doble minitrampolí 1979, 1980 i de trampolí i sincronisme 1980, i en el Campionat de Catalunya fou campiona de trampolí 1979 i de sincronisme en trampolí 1980 Fou subcampiona d’Espanya de doble minitrampolí 1979, 1980 Fou jutge estatal i internacional Rebé del premi Catalunya a la gestió en l’esport 1996

Pioner del karate a Catalunya, s’inicià amb el m estre Vicente del Olmo  al Club Guinardó Mestre internacional i cinturó negre sisè dan 1995, es proclamà campió d’Europa 1981 i quart al Campionat del Món 1981 en la categoria de 60 kg Regentà diversos gimnasos 1974-2000 Fou entrenador i àrbitre a nivell estatal Jutge del tribunal de graus 1980-94, durant la dècada de 1990 impartí diversos cursos tècnics de la modalitat kumite combat i de defensa personal per a equips de seguretat i protecció

Fundà i presidí l’Agility Club Caldes de Montbui i el Grup Caní Cararac Treballà per aconseguir el reconeixement de l’agilitat canina com a esport des de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, de la qual redactà els estatuts i el reglament de competició Fou el primer president de la Federació Catalana d’Agility, i formà part de la directiva de l’espanyola Té la categoria internacional com a jutge de competició, i ha impartit cursos de formació de jutges i àrbitres

Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir El 1789 s’oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d’aquell any Celebrada la reunió, assolí d’ésser-ne elegit president amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada Lluís XVI de França, en compensació, l’ennoblí Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París

Advocat a Husum, s’exilià a Heiligenstadt Turíngia després de l’ocupació danesa de Schleswig 1853 Hi retornà el 1864, arran de la derrota de Dinamarca davant de Prússia, i ocupà el càrrec de jutge Conreà la novella curta, de temes dramàtics vorejant la tragèdia Són importants, entre d’altres, Immensee ‘El llac Immen’, 1852, Aquis submersus 1876, Carsten Curator 1877 i Der Schimmelreiter ‘L’home del cavall blanc’, 1888 La seva poesia es caracteritza per un accentuat lirisme Cal destacar-ne Gedichte ‘Poemes’, 1852

Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la guerra dels Segadors fou partidari de França Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu net Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms 1715-86, des del 1748

Es doctorà en medicina a la Universitat de València el 1582, participà diverses vegades al consell de la ciutat i fou tres vegades jutge d’apellacions Escrigué catorze poesies en castellà per a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Lucero També participà en els certàmens valencians del 1592 organitzats per Bernat Català de Valeriola, del 1600 dedicat a sant Vicent, i del 1606 en honor de la beatificació de Lluís Bertran, amb set composicions de circumstàncies en castellà

Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional

Amb la seva parella, Glòria Sanz, foren els primers que competiren professionalment a l’estranger, quan aquí encara no se celebrava cap certamen El 1988 creà l’escola de ball que porta el seu nom, al barri de Gràcia de Barcelona, centre pioner en l’ensenyament dels balls de saló a l’Estat espanyol Organitzà els primers campionats de ball a Catalunya quan encara no hi havia l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició També exercí de jutge internacional, tant en competicions amateurs com professionals

Cinturó negre sisè dan de karate i cinturó negre segon dan de kendo Competí com a representant del gimnàs Yawara-II de Barcelona Fou subcampió mundial de karate i campió d’Europa en la categoria de semipesants Formà part de l’equip de kumite de la selecció catalana de karate, que posteriorment entrenà com a seleccionador Mestre nacional i jutge del tribunal de graus, fou també entrenador estatal de defensa personal Fou el creador del mètode de les baules sistemes de desplaçament amb tècniques encadenades