Resultats de la cerca

El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu

Estudià a Munic A París fou deixeble de MMunkácsy, i hi establí amistat personal amb AMaillol i el grup dels Nabís Des del 1902 visqué a Hongria Els quadres de la seva etapa madura, pintats principalment al pastel, representen un estil personal d’alta qualitat, desenvolupat sobre la base de la secessió i el postimpressionisme decoratiu Jardí amb figures, Interior parisenc, El senyor Piacsek amb pipes , etc

Deixeble de MPacher, és documentat a Salzburg des del 1494 signà tres escenes del Retaule de Neustift a Brixen, les del Naixement de la Mare de Déu, Presentació al Temple, Visitació 1502, Alte Pinakothek, Munic i li n'és atribuïda una altra Noces de la Mare de Déu Possiblement influït pels Carpaccio, el seu estil moderat se separà del to vigorós de les obres de Pacher

És considerat autor, entre d’altres obres, del retaule de Sant Llorenç 1422, una part del qual és a Berlín, i d’un Judici Final Munic, que ha estat causa que Chandler Rathfon Post, basant-se en apreciacions de Bernard Berenson i G Pudelko, identifiqués l’hipotètic mestre amb Miquel Alcanyís és una teoria, però, que d’altres obres atribuïdes a ell no confirmen

Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena

Pintà composicions en les quals evocà l’ànima andalusa i principalment retrats de figures femenines, en un to eròtic i nostàlgic Obtingué primeres medalles en diferents exposicions la d’artistes independents celebrada a Madrid el 1907, la de Barcelona del 1911 i la Internacional de Munic del 1913 Gran part de la seva obra es troba en el museu que, dedicat a ell, hi ha a Còrdova

Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics

Es proclamà en tres ocasions campió d’Espanya amateur en les categories de pes gall 1968 i pes ploma 1969, 1970 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma entre els anys 1968 i 1972 Posteriorment, sempre en la categoria de pes ploma, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i de Mont-real 1976, i fou tercer als Campionats d’Europa 1975

Durant la dècada de 1970 formà part del Club Nàutic d’Arenys de Mar i del Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió de Catalunya de classe Finn 1971 Competí en la mateixa classe en els Jocs Mediterranis 1971 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Fou director general de l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals 2002-04 També fou president de la Classe Olímpica Internacional Finn

Jugà durant tota la seva trajectòria esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà sis Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, quatre Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979, tres Lligues estatals 1970, 1977, 1978 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976